Accés espai del soci
Soci nº
Clau d'accés
Soci registrat
Soci
Nick
Nivell
 
 
 
Eslovenia 2008 Per ACA 23 Daniel i Anna

ESLOVÈNIA  2008

Tres autos amb les seves corresponents tripulacions es     preparen per començar les esperades vacances. A cada auto hi ha 2 adults i 2 nens. Vam decidir que la nostra destinació seria CROÀCIA  I  ESLOVÈNIA.

       El dia 8 d’agost agafem el ferry al port de Barcelona amb destinació Gènova. Havíem reservat el passatge amb temps i l’hora de sortida marcada eren les 23:55. Per sort, el mateix dia se’ns va acudir COMPROVAR L’HORARI i l’havien canviat: sortíem a les 21:15.  El camarot quàdruple i carregar l’auto ens va sortir per 495 €. Ens va tocar un vaixell senzill tipus “carguero” on hi havia la possibilitat de dormir a l’auto, cosa que no sabíem, però ja no ho podíem canviar i de fet vam estar molt bé en els camarots. El viatge va ser plàcid i relaxat i vam arribar sense novetat al port de Gènova cap a les 4 de la tarda. Allà va començar de veritat el viatge.

      La nostra propera destinació VENÈCIA.  Hi vam estar unes cinc hores. Hi havia força trànsit. I ens va sorprendre molt una cua immensa que hi havia al peatge. Resulta que tothom volia pagar en metàl·lic i les dues casetes de pagar en tarja estaven buides!! O sigui que quan ho vam descobrir: de dret cap allà. Vam pernoctar al parking del “Tronchetto” que hi ha una zona d’autos amb vistes a la Laguna.

L’endemà agafem el Vaporetto i visitem Venècia i les illes de Murano, famosa pel treball del vidre i l’illa de Burano, potser més desconeguda, però que ens va encantar. És una illa tranquil·la plena de casetes acollidores de colors agosarats.    Seguim el nostre camí vorejant la costa italiana i pernoctem a l’àrea de Trieste (Via Von Bruck), molt lletja i sorollosa, ja que està al costat de la carretera.

Marxem al matí i posem rumb cap a ESLOVÈNIA:  les coves de Postojna. Hi arribem a la tarda i és massa tard per veure-les, per tant decidim anar cap al castell de PREDJAMA, (finals S. XVI) encastat a la roca i que penja d’un barranc de 123 m. Ens sorprèn per la seva espectacularitat i bellesa. Resulta que tanquen a les 21:00, per tant podem fer la visita tranquil·lament. Estem sols i gaudim passejant-nos pel castell. Quan sortim és gairebé fosc i fan un espectacle lumínic que fa que el castell vagi canviant de color. Fantàstic. El dia no podia haver acabat millor.

PERNOCTA : pàrquing del castell. Vam preguntar i ens van dir que no hi havia cap problema.

A més l’entrada també inclou les coves de Postjona, per tant demà ja no ens haurem de preocupar de fer cua. Aquesta serà la segona visita que farem.

És una de les coves càrstiques més grans del món. Té  2 milions d’anys i 20 Km de canals subterranis i galeries obertes pel riu Pivka.

VISITA : de maig a setembre visita a les hores en punt. Entrada : 11 €

Es visiten 5 Km  200 m  la majoria en minitren i a peu 1’7 Km.

Gruta de la Gran Muntanya és el punt més elevat (40 m. per sobre de la boca d’entrada)

Belles Grutes:galeria de 500 m, a on s’arriba pel Pont Rus, construït per presoners de la Primera Guerra Mundial (1916); hi ha una galeria amb una sala blanca, una vermella i una sala de tubets, anomenada així per les seves fines estalactites i estalagmites .

Galeria Russa: (a 100 m. sota terra)

Sala de Concerts  de 3000 m², 40 m. d’alt i capacitat per 10.000 persones.

Temperatura constant tot l’any  8º C , 95% humitat.

Ara toca  Porec (CROÀCIA): la impressió que tenim no és gaire bona: està a tope de gent i fa molta calor.  Anem a un camping i estava ple, en el segon que anem (Camping Bijela Uvala) trobem una plaça on posem les tres autos!! Estem una mica agobiats. Però decidim donar-li una altra oportunitat a Croàcia. Visitem Porec que té un casc antic interessant però hiperturístic.

Sortint de Porec passem pel Limski Kanal. És un fiord que fa 9 Km de llarg i  600m  d’ample.  Les seves pronunciades parets estan plenes de coves que foren habitades en diverses èpoques des del neolític. La següent parada serà Rovinj. Originalment era un port insular construït pels romans. El 1763 es va omplir el canal que separava l’illa de la costa i es va crear una península. En els seus carrers podem trobar edificis barrocs i renaixentistes. El casc antic és molt bonic, però la calor i la gentada fan que un cop visitat el poble decidim marxar. Tenim ganes de tornar a Eslovènia.

Anem fent via direcció sud i busquem un lloc per dormir. Missió impossible. Anem vorejant la carretera de la costa cap a  Pula. Hi ha alguns campings petits arran de mar. Tots estan molt plens. Tenim la poca precaució de baixar a un que resulta que, com no, està ple i el camí és tan estret que hem de fer marxa enrere en pujada, donar la volta sense gairebé espai. En fi, que els nostres tres pilots es mereixen la medalla d’or per haver sortit d’aquell cul de sac. Vam passar una mala estona i nervis que van durar bona part de la nit. El segon intent de pernoctar tampoc va ser gaire afortunat: un autokamp arran de mar ple a vessar d’autos. La noia responsable ens va dir que si era per una nit podíem aparcar al mig entre les dues fileres d’autos. Després de muntar el “show” per fer-ho perquè tampoc hi havia gaire espai, alguns es van queixar que els tapàvem el mar i al final vam decidir marxar.

Vam fugir de la costa i ens vam dirigir cap a l’interior i vam dormir en el pàrquing d’un restaurant de carretera, havent primer demanat permís. Vista l’experiència decidim passar de les illes i anar directament a Plitvice. Ara passarem per carreteres de l’interior. El que anem veient ens posa una mica els pèls de punta ja que les seqüeles de la guerra són ben visibles: cases plenes de forats de metralla; la casa destrossada només amb els fonaments i just al costat havien aixecat la casa nova, carreteres sense asfaltar. Per si això fos poc vam tenir el pitjor incident del viatge: en un avançament una de les autos va tocar molt lleugerament el retrovisor d’un autocar croata. Aquest va trucar a la poli i ens van parar. El xofer demanava 100 € en metàl·lic. Vam dir que no, que féssim els papers. Van dir que això s’havia de fer a comissaria i costaria 700 €. Després de discutir ens demanaven 200 € i la policia assistia impassible davant d’aquest robatori, deien que no podien fer-hi res. Una tarda per oblidar!!

PERNOCTA: Autokamp Korana**Tel.385 (0)53-751888.    Arribem al Parc Nacional de  Plitvice. El 1979 fou designat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Hi ha 16 llacs que es poden recórrer per camins i ponts. Hi ha autobusos elèctrics que tornen els visitants als punts de partida. El llac més gran es pot recórrer amb una embarcació elèctrica. És una bona idea agafar entrepans i passar-hi tot el dia. Els recorreguts més curts són de 2 o 3 hores i el més llarg de 6 a 8 hores. L’entrada val 12 € inclòs bus i barca.

ESLOVÈNIA. Comencem per Maribor. La segona ciutat d’Eslovènia és una ciutat de muntanya situada a 50 km de Graz(Austria). Entre el riu Drava i el Menski park trobem el més interessant de la ciutat : La plaça  Glavni trg, la catedral i les bodegues de vi  són parades ineludibles.

A l’interior de la ciutat el parking està regulat per màquines expenedores.

PERNOCTA: al pàrquing de l’estació d’esquí. Visitem la ciutat que més que ciutat alpina és una ciutat centreuropea una mica decadent. L’endemà agafem el funicular i pugem a dalt a fer una volta i gaudir del paisatge.

Després continuem la nostra ruta cap a Logarska Dolina, un dels paisatges més espectaculars de tota Eslovènia. És una vall glaciar en forma de U que fa uns 7 km de llargada i uns 500 m d’amplada, envoltada de cims que superen els 2000 m. Els seus boscos i prats la situen entre les valls més belles d’Europa.

No podia faltar en aquest viatge la visita a la capital del país:Ljubljna.

CASC ANTIC: situat als peus del castell i mirant el riu.

Tromostovje (el pont triple)

Mercat central, Palau Episcopal, Seminari, Catedral

Zmajski most (Pont del Dragó).

NOVI  TRG: zona  una mica més moderna, d’edificis institucionals

KRAKOVO: es respira encara una mica de l’ambient medieval, casetes, hortets, un petit poble dins la ciutat i també hi ha i restes de la muralla romana.

 

AUTOCAMP LAGUNA (6 Km del centre; busos  6 i 8)

Dunajska, 270  Tel. 01/5683913amb parada de bus a la mateixa porta. Té bugaderia i unes piscines fantàstiques d’aigua calenta i freda .

En aquest camping ens vam quedar dos dies ja que els nens van disfrutar molt a les piscines. La ciutat és tranquil·la  i agradable , feta a la mida humana.

   Un cop visitada la capital, marxem cap a BLED: La seva atracció principal és el seu llac. Té un illot d’on sobresurt el campanar d’un monestir barroc.  A l’estiu l’aigua està a uns 24ºC i les platges d’herba permeten un bany refrescant. A l cim d’una paret rocosa hi ha el castell medieval abrigat pel bosc que el protegeix i en dies clars es pot veure com a teló de fons els Alps Julians i el Karavanke.

Donar la volta al llac a peu és un passeig d’unes dues hores caminant entre de castanyers i salzedes.

CASTELL ( visita de 8h a 20h ; 3€  i  2€ pels nens)

La pujada es veurà recompensada per una bona panoràmica de la regió.

L’edifici data del S. XI, per tant és el més antic del país. Conté un museu de mobiliari, joies, armes que van des de l’època medieval fins al Barroc.

ILLOT : s’hi pot accedir per unes barques de fusta (7€ anar i tornar). També es poden llogar bots de rems i piragües. La visita es pot fer en mitja hora: Casa del Capellà, casa del prebost i església de l’Assumpció (absis preromànic).

   Hi ha un aparcament força gran a l’entrada del poble. Hi ha zona per autobusos i allà vam aparcar per fer la visita. És zona blava. També hi ha un parell de campings als afores que no tenen pèrdua perquè estan molt ben senyalitzats.

   La propera visita és el PARC NACIONAL DE TRIGLAV(= tres caps) és la muntanya més alta d’Eslovènia (2.864m) i que dóna nom a l’unic parc nacional del país (84.805 ha.).

   Ara anem al llac de Bohing (Bohingska Bistrica).

   Si el llac de Bled ens va encantar,  aquest encara és millor. Està dins del parc natural. Meravellós.

El llac BOHINJ és també el més gran d’Eslovènia, situat a 525 m d’alçada i envoltat de boscos. Per l’oest rep aigua del riu Savica al qual es pot arribar per veure la seva cascada inicial de 60m d’alçada ( 9 km del llac; el camí està senyalitzat per fer la visita a peu. Al voltant del llac hi ha poblets i monuments diversos.

  Continuant el nostre camí, ens trobem amb la Ruska Kapela, construïda el 1917 per presoners russos de la Primera Guerra Mundial per honorar el centenars de compatriotes morts un any abans durant una allau mentre obrien aquesta carretera per Triglav. Tenim pluja però encara ens permet fer alguna passejada pel bosc a la recerca de bolets.

   Vam passar per Kranjska Gora el centre esportiu hivernal més famós del país,  Trenta, Socka i Bovec, aquesta ja fora del parc Natural són altres parades  que formen part de la ruta. I aquí s’acaba el viatge per Eslovènia. Ens ha agradat molt aquest país.

   Durant la tornada per Itàlia ens acomiadem d’una  auto i les altres dues fem una parada al llac di Garda a Sirmione. Dinar de germanor i després del gelat els nostres amics comencen també a tornar cap a casa. Nosaltres no tenim tanta pressa i ens quedem a l’àrea de Sirmione que dóna directament al llac i està molt bé. L’endemà fem una visita llampec a Como i veiem part del llac ( guanyen els llacs eslovens per golejada) i després ja  a França fem nit a l’àrea de Chorges.

   Al dia següent toca fer quilòmetres i no parem fins a Rochefort sur Soulçon. Anem baixant tranquil·lament per la nacional francesa i anem veient com va canviant el paisatge: alta muntanya, mitja i finalment les valls. França és França.

 

Dani, Anna, Marc i Laia

Josep, Anna, Marc i Cristina

Xavier, Mercedes, Maria i Núria