Accés espai del soci
Soci nº
Clau d'accés
Soci registrat
Soci
Nick
Nivell
 
 
 
Estiu 2006 : Grecia Per ACA 999 Junta

Estiu 2006: GRÈCIA

 Una vegada més, dues autocaravanes i els seus vuit tripulants tenen una fita:
Aquesta vegada, viatjar a Grècia.
País mediterrani per excel•lència tant pel clima, com per la gastronomia, vegetació i pel caràcter dels seus habitants...però alhora perfectament combinat amb alguns matisos que els hi aporta la seva situació geogràfica e històrica.
País on la terra i l’aigua es compenetren en profundes abraçades.
País amb vocació d’illa, península, muntanya i mar alhora.
País carregat de grans monuments, gestes i personatges de l’Antiguitat.
País on, tot i no tenir una clara infraestructura enfocada al mon autocaravanista, hi ets benvingut.
Tot això i més ens encoratja a fer-vos partícips d’una visita a aquest país, llunyà i proper a la vegada.

 LA RUTA:

 28 de Juliol
Lleida- Granollers- La Jonquera – Perpinyà – Montpeller – NIT

 29 de Juliol
Montpeller – Montecarlo – Gènova – Pisa – Florència – NIT

 30 de Juliol
Florència - Roma – Nàpols – Bari (Embarcament Polaris) – NIT

 31 de Juliol
Igoumenitsa – Sivota – Parga – Platja Valtós – NIT

 01 d’Agost
Platja de Valtós – Margariti – Paramithiá – Ioanina – NIT

 02 d’Agost
Ioanina – Metsovo – Kalambaka – Meteora (Varlaam) – NIT

 03 d’Agost
Meteoras – Kalambaka – Trikala – Karditsa – Lamia – Amfissa – Delfos - NIT

 04 d’Agost
Delfos – Livadia – Thiva – Atenes (Càmping Kifissiá) – NIT

 05 d’Agost
Atenes (Càmping Kifissiá) – NIT

 06 d’Agost
Atenes (Càmping Kifissiá) – NIT

 07 d’Agost
Atenes – Markopoulo – Lavrio (Embarcament Panagia Thalassini) – Siros – Mikonos (Xora) – NIT

 08 d’Agost
Mikonos Town o Xora – Ano Mera – Kalafati – Xora – NIT

 09 d’Agost
Xora – Ornós – Paradise – Xora – NIT

 10 d’Agost
Xora (Embarcament Superferry II) – Tinos – Andros - Rafina – Atenes – Elefsina – Korinthos – Micenas – NIT

 11 d’Agost
Micenas – Argos – Nafplio – Ligourio – Epidauro
Epidauro – Ligourio – Nafplio
Nafplio – Astros – Leonidio – Kosmas – Geraki – Monemvasía – NIT

 12 d’Agost
Monemvasía – NIT

 13 d’Agost
Monemvasía – Sparti – Tripoli – Megalopoli – Kalo Nero - Krestena – Olympia – NIT

 14 d’Agost
Olympia – Pirgos – Katakolo – NIT

 15 d’Agost
Katakolo – Pirgos – Gastouni – Kilini – NIT

 16 d’Agost
Kilini – Andravida – Vrahneika – Patra (Embarcament Ionian King) – NIT

 17 d’Agost
Bari – Nàpols – Roma – Siena – NIT

 18 d’Agost
Siena – Florència – Pisa – Gènova – Montecarlo – Nîmes – NIT

 19 d’Agost
Nîmes – Montpeller – Perpinyà – La Jonquera
La Jonquera – Granollers – Lleida

 PAS A PAS

 Aquest és el nostre recull del que hem visitat, però caldria dir que també hi ha hagut llocs, racons on hem parat, a vegades per reposar, a vegades per fer algun àpat, que no els hem destacat, però bé que mereixerien una visita més a fons. Son aquells que moltes vegades et fan dir: un altre dia tornarem...

 PARGA i PLATJA VALTÓS.- Petit poble pesquer a la costa oest de Grècia, a la regió de Epiro. Conserva restes de fortificacions que van ser construïdes per Napoleó.
Dificultats per aparcar i circulació una mica conflictiva. Aparcament a la veïna platja de Valtós, des d’ on també es pot accedir al poble a peu a través d’un camí i forces escales.

 METEORAS.- Grup de monestirs, que sembla que “surin” en l’aire. De fet, el seu nom vol dir “penjats en l’aire”. Són edificis religiosos construïts damunt de roques. Van ser construïts quan les tropes otomanes (segle XIV d. C.) amenaçaven la zona. N’hi havia uns vint-i-quatre, dels quals ara n’hi ha només sis en actiu i visitables. Algun d’ells, a part d’unes vistes espectaculars, tenen importants i valuosos frescos, icones, així com diversos objectes de culte.
L’aparcament, a les més grans, és ampli i còmode.

 DELFOS.- Diu la llegenda que Delfos fou fundada per Zeus, i que volent trobar el centre del món on ell regnava, va alliberar dues àligues, dient que on es creuessin seria considerat el “Omfalós” (el melic del món). Efectivament, va ser al Monte Parnaso, on a la seva vessant, hi naixeria després Delfos. Visitem tota l’àrea arqueològica, composta pel temple d’Apolo, l’estadi, el gimnàs, l’Àgora romana, el santuari d’Atenea Pronaia, el Thólos,...
Aparcament a peu de carretera.

 ATENAS.- Que es pot dir d’Atenes que no s’hagi dit? Ben poca cosa. Només arribar-hi, ens dirigim al càmping Kifissiá, que us recomanem tant per la situació (no cal endinsar-se a la caòtica Atenes si arribes pel nord), com per les seves instal•lacions que son força correctes en relació al preu i té molt bona comunicació amb bus i metro al centre d’Atenes.
A Atenes hi visitem, l’Acròpolis, icona de la ciutat. Força impressionant, tot i havent vist milers de fotografies, pòsters, documentals,...També visitem el Parlament i el seu “original” canvi de guàrdia, la Plaka, Monastiraki, barris característics d’una Atenes a cavall entre el passat i el futur, plena de temples i runes convivint amb locals de moda. Calorosa, caòtica, concorreguda, sorollosa, divertida, vella, bruta, acollidora, Atenes és una amalgama de sensacions que la fan diferent. Agrada.

 MIKONOS.- Illa turística però amb l’encant d’una perfecta conjugació de construccions i paisatge molt ben conservats. Anècdota curiosa: Pel matí, com qui escombra o frega el terra, la gent dona una ma de pintura a les parets de les seves vivendes, sobretot les del centre urbà, malmeses i brutes de la quantitat de turistes que hi passen. Platges molt concorregudes i platges solitàries...botigues de luxe de les més famoses firmes internacionals i parades de mercat amb el ruc...carrerons plens a vessar de turistes d’un gran creuer fondejat a prop, que disposen de dues hores per donar un tomb i carrerons completament deserts a les vuit del mati...nits de gresca, disbauxa, drag-queens, marxa...o calma, relax i pau a pocs metres. Una illa que cal visitar.
Dificultats per circular, aparcar i accedir a alguna platja, molt de compte, les carreteres son bastant estretes i a vegades no tenen sortida. Aparcament gran i còmode a Xora (principal nucli urbà de l’illa).

 MICENAS.- Escenari de les tràgiques vicissituds de Menelao i Agamenón, en l’origen de la guerra de Troya. Munts de pedres sota un sol abrasador. La Porta dels Lleons, unes muralles impressionants i construïdes fa 3500anys! Runes de palaus i tombes. I el cognom Schliemann, descobridor de la civilització micènica, conformen el conjunt arqueològic de Micenes. Aparcament d’autocars ampli.

 EPIDAURO.- Atrets pel seu teatre, arribem a Epidauro, on ens rep un grandiós aparcament i un nou complex per visitar. El visitem tot donant un tomb, però deixant recaure tota la nostra atenció al teatre, que ens sorprèn favorablement. Sembla mentida, que milers d’anys enrere es construís un teatre amb capacitat per a 12.000 persones, i amb una acústica, que encara avui ens deixa bocabadats.

MONEMVASÍA.- Poble construït al darrere d’una roca, com amagat de la terra i encarat únicament al mar, com donant la benvinguda només a aquells que arriben amb vaixell, tot i que els que arriben per terra, s’ho mereixin tant o més. Les dificultats per arribar-hi des de Nafplio vorejant la costa son considerables. Carreteres estretes, mal senyalitzades, recargolades, plenes de sots i bamps, acompanyat de pobles que s’havien de travessar, per sort pocs, per entremig dels seus carrers de dos sentits però que l’autocaravana omple de porta a porta , compartint-ho amb vehicles que venien en direcció contrària, fa que l’arribada a Monenvasía sigui tota una proesa. Aparcament ampli entre “Monenvasía nou” i “Monenvasía vell”, just on hi ha el pont. Per accedir al poble es pot fer a peu o amb un bus que hi va tot sovint. Des de l’aparcament no queda molt lluny. Realment, molt bonic.

 OLYMPIA.- La nostra darrera visita la reservàvem a Olympia, bressol dels Jocs Olímpics. Tot i no estar massa ben senyalitzat, disposa d’amplis i ben condicionats aparcaments per als nostres vehicles. Aquí ens tornem a trobar amb el que ja comencem a estar habituats, runes i runes d’allò que havia i que ara en queda, i que en aquest cas el que més ens cridava l’atenció era el temple de Zeus, l’Hermés de Praxíteles i l’estadi. Una vegada més sorprenen les construccions, per l’època en que varen estar fetes, les capacitats, la visió de futur... Impressionant.

 KATAKOLO.- Entenem que a part de ser un poble amb una platja força correcte, és parada dels creuers que porten a la gent a visitar Olympia, transformant-lo en poble turístic. Bon aparcament al port, però aconsellem no aparcar-hi la vigília de la Mare de Déu d’Agost, us despertaran uns cants força duradors i monòtons... a no ser que hagin baixat el volum dels altaveus.

 PATRAS.- Ciutat on tan sols hi arribem per tal d’embarcar, aquest cop ja per a tornar cap a Itàlia. Únicament hi destacaria el pont Harilaos Trikoupis que uneix el Peloponeso amb la península. Amb gairebé dos quilòmetres, ha facilitat moltíssim la comunicació ja que els ha estalviat d’anar fins a Corinti per a salvar aquesta curta distància entre les dues comarques.

 La resta, una travessa amb un ferry molt correcte, quedeu-vos amb el nom, ja que l’aparcament de les autocaravanes, els serveis destinats als usuaris d’elles, la piscina,...el fan molt confortable i correcte.
Un cop a Itàlia, ens queden quilòmetres i quilòmetres “d’autostrada” per a travessar-la de sud a nord, amb l’únic al•licient de la visita a Siena, aprofitant que se’ns creuava en el camí i amb la intenció d’alleugerir una mica tan llarga tornada. Siena mereix ser visitada.
I aquí finalitza el nostre viatge, amb certa nostàlgia, com molt bé reflecteix, per a mi, aquella frase que diu:
“ Los viajes son como los libros, se inician con cierta incertidumbre, y se finalizan con nostalgia.”

 Joan Miquel, Montse, Jaume, Laia, Laura, Mar, Oriol i Merc