Accés espai del soci
Soci nº
Clau d'accés
Soci registrat
Soci
Nick
Nivell
 
 
 
Les tres valls (Extremadura) Per ACA 999 Junta
Les Tres Valls (Extremadura)
 

Hem gaudit d'uns dies de viatge en companyia dels nostres amics, per diverses circumstancies no hem pogut compartir-ho amb tots ells, ja que vàrem haver de marxar deixant enrere els amics de Granollers, malgrat això, sempre i en tot moment els hem portat presents i enyorats dins del nostre cor, amb el desig i la ferma convicció de que en un futur proper també ens els podrem endur físicament. ¡¡¡ Perquè els estimem !!!

El motiu principal del viatge era visitar la Vall del Jerte per tal de poder veure la floració dels seus més de 2.000.000 de cirerers, i les valls annexes de la Vera i Ambroz. Tot i que la resta de llocs visitats han resultat ser tant o més interessants.

Quatre autocaravanes de Toledo, Madrid, Barcelona i Lleida, farcides amb les seves respectives tripulacions, hem realitzat al llarg de quasi 2200 Quilometres la ruta que us oferim a continuació, amb el desig de que us sigui d'utilitat i que la pugueu gaudir tant com nosaltres ho hem fet.

Des de aquí volem enviar la més dolça abraçada als amics Paloma, Isabel, Alfonso, Carlos, Alfonso jr. i Carlos jr., que ens han acompanyat aquests dies.

Asun, Mar, Laura, Montse, Carles i Joan Miquel

La ruta

Barcelona - Borges Blanques - Oropesa (Toledo) - 6 Plasència - 7 Garganta de Olla - 8 Monestir de Yuste - Garganta Mayor - 9 Jarandilla de la Vera - Garganta de Cuartos - 10 Valverde de la Vera - 11 Piornal - 12 Navaconcejo - 13 Cabezuela del Valle - 14 Jerte - 15 Tornavacas - 17 Garganta del Infierno - 18 Hervás - 19 Bejar - 20 Miranda del Castañar - 21 La Alberca - 22 Mogarraz - Àvila - Borges Blanques - Barcelona.

Tenim tantes ganes de començar el viatge, que encara que tard sortim direcció Lleida. A nivell de Fraga ens trobem amb els nostres amics, sopem i seguim una mica més fins que parem a dormir passat Saragossa.

Avui es dia de ruta però una trucada Telefónica just quan entràvem a Madrid ens fa desviar-nos un xic de la ruta inicial, son els nostres amics els "Madrilenys", que ens conviden a dinar a casa seva. Aprofitem l'avinentesa per fer les primeres presentacions, ja que ells s'afegiran més endavant al nostre viatge. Enllestida amb mandra de continuar la parada "tècnica" i ja ben entrada la tarda agafem la M-40 i després la N-V direcció Extremadura.

Parem a Oropesa ( Toledo ) a passar la nit i l'endemà al matí després d'haver visitat la localitat, sens afegeix la família de Toledo que també farà el viatge amb nosaltres. Tots plegats emprenem la marxa cap a Plasència. Gràcies a les emissores dels nostres vehicles un radioafeccionat anònim que està a la escolta ens guia per Plasència fins arribar a un magnífic aparcament.

Plasència es un del llocs més importants que visitàrem, des del punt de vista monumental, en el transcurs d'aquest viatge. Dins del seu patrimoni històric - artístic, vàrem visitar la seva Catedral fruit de la unió de dues, la vella i la nova. La casa del Dean, la casa del Dr. Trujillo, el palau municipal amb "el abuelo Mayorga" símbol de la ciutat, el palau del marqués de Mirabel, rematem la caminada amb un tomb pel barri jueu, les restes de la muralla i del petit aqüeducte. Si aneu acompanyats de mainada no deixeu de visitar el Parque de los Pinos, es el autèntic pulmó de la ciutat, bonic, ben cuidat i farcit de tota classe d'aus.

La Vera, l'accés a aquesta comarca es realitza a través de la C-501, que porta des de Plasència fins l'ultima població de la vall, Madrigal de la Vera, en els límits amb les terres Abuleses. En qualsevol època de l'any, La Vera, situada al nord-est de la província de Caceres entre el massís de Gredos i el riu Tiétar, ens regala amb boniques imatges de "gargantas" cabaloses, "pozas" naturals formades entre pedres de granit, boscos de roures i castanyers, i pobles de cases típiques amb balcons i parets d'entramats de fusta. Junt a tota aquesta riquesa, visitàrem també el Monestir de Yuste, lloc que va escollir l'emperador Carles V pel seu retir.

Continuem viatge visitant Garganta la Olla, Cuacos de Yuste i Jarandilla de la Vera, pobles d'interés turístic. Fins arribar ara ja amb els companys de Madrid a Valverde de la Vera, on ens aturem per tal de veure aquest bonic poble i el seu atractiu turístic estel·lar "Los Empalaos". Es una tradició popular que a ulls d'un foraster pot semblar anacrònica i fins i tot surrealista, per un costat homes lligats amb cordes a uns pals que segueixen el via-crucis plens de sentiments religiosos, tal i com feien fa més de cinc-cents anys els seus avantpassats i per l'altra els "voyeurs" o simplement gent, intentant passar l'estona be, menjant i bevent, ja que tots els locals de la població van a tota marxa, musica "canyera" inclosa.

Després de pernoctar a Valverde, ens posem de nou en marxa per tal d'anar cap l'altre Vall, la del Jerte per ser mes explícits. Passem per una carretera no gaire amiga dels vehicles grossos com els nostres, en el moment de creuar-nos amb algun altre, però te un paisatge realment màgic.

Arribem fins a Piornal, que es el municipi mes alt d'Extremadura proporcionant unes magnífiques vistes sobre la Vall i la Vera. La Vall del Jerte ha estat històricament el pas natural d'Extremadura a Castella. Terres de transhumància, encara es fa servir el Camí Reial per conduir el ramat cap els camps d'estiu. La Vall del Jerte està situada entre la Vall del Ambroz i la comarca de la Vera, es coneguda per el seu suau clima i la frondositat de la seva vegetació.
El que realment dona personalitat a la Vall es un arbre, el cirerer, doncs diuen que el blanc de la seva flor inunda les vessants de la Vall produint un espectacle floral que difícilment el visitant oblida, cosa que nosaltres no podem dir ja que no vam poder gaudir-lo.
Pujarem fins el Port de Tornavacas (1275 m.) on es límit amb la província d'Àvila i es veu un paisatge de quasi tota la Vall.

Baixant del Port trobem els pobles de Jerte i Cabezuela del Valle entre altres.
Entre aquests dos pobles trobem la famosa Reserva Natural de la Garganta de los Infiernos on podem visitar el Centre d'Interpretació sobre la flora i la fauna de la zona i fer una ruta de senderisme fins los Pilones, ruta d'uns 6 Kms. anant i tornant però que realment val la pena.
La primera intenció era visitar també la Vall d'Ambroz però després de creuar les valls pel Port d'Hondures i dinar a Hervás, ens despedim dels nostres amics de Toledo que ja marxen i canviem els plans, decidim alegrar la vista i el paladar als nostres companys i els reconduïm fins a l'Alberca,

situada en plena Sierra de Francia, lloc de incomparable bellesa natural i paisatgístic i amb grans atractius turístics. Poble mil·lenari declarat Conjunt Històric Artístic de grans tradicions com un ritus de difunts, que avui encara el fa una dona a diari, quant es fa de nit, recorrent el poble amb la "esquilla" (campaneta) de les animes fent-la sonar per totes les cantonades i a la vegada fent una oració per les animes del purgatori. Des d'aquí no deixem de fer petites rutes pels voltants. Hi ha recorreguts on podem veure pintures rupestres, caminant per Las Batuecas, el Santuari de la Peña de Francia, etc., sense deixar de fer les parades oportunes en els pobles de la "Sierra" com Miranda del Castanyar, Casas del Conde, San Martín del Castanyar i Mogarraz gairebé més autèntic que l'Alberca i menys turístic. No cal dir d'aquesta comarca que quan la visitem no

Poc a poc ens anem quedant sols, ara son els amics de Madrid els que marxen, a Àvila, on parem a fer una curta visita d'aquesta ciutat perfectament emmurallada on gaudim d'unes tendres Yemas de pastisseria típiques del lloc per finalitzar el viatge ja que sortint, fem un bon tros del recorregut de tornada fent nit prop de Guadalajara per poder arribar a migdia a casa per recollir les Mones de Pascua.