Accés espai del soci
Soci nº
Clau d'accés
Soci registrat
Soci
Nick
Nivell
 
 
 
La ruta de la pau Per ACA 999 Junta
LÍNIA DE FRONT
LA FIGUERA COMAND. REPUBLICÀ
VILALBA DELS ARCS
SERRA DE PANDOLS
MONUMENT A PANDOLS
CORBERA D'EBRE
CORBERA D'EBRE
ESPAIS BATALLA DE L'EBRE

La Ruta de la Pau


La Ruta de la Pau és un itinerari que realitzarem pels punts mes destacats on va tenir lloc la Batalla de l'Ebre. Recorrerem una sèrie de llocs que tot just ara es comencen a senyalitzar per les comarques del Priorat, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre.

 

La matinada del 25 de juliol de 1938 s'inicià l'últim i definitiu enfrontament de la Guerra Civil Espanyola quan l'exércit republicà va començar a creuar el riu Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta. La batalla acabà el 15 de novembre amb la recuperació de Flix per part de l'exèrcit franquista i la  estrucció del pont de ferro.

Enrera quedaven 116 dies de lluita, moltes tones de material bèl·lic, pobles devastats... però sobretot 100.000 homes morts, d'un i altre exèrcit, que encara avui reposen mal enterrats entre unes terres que a la majoria els hi eren estranyes i que segurament, com va dir un polític de l'època, si poguessin ens farien
arribar un missatge de "pau, pietat i perdó".

En un  turó situat al costat de la població s'hi establí el lloc de comandament (general Rojo) de l'exèrcit republicà durant la batalla de l'Ebre. Des d'aquesta privilegiada situació tenien una àmplia perspectiva de tota la zona, tot hi que no hi ha visió directe del riu.
      

Segons els experts, el plantejament de la batalla va ser quasi perfecte.
En tres nits van passar prop de 50.000 soldats. El problema va ser que els avions enemics bombardejaven sense treva la rereguarda i els republicans tingueren  reus problemes per abastir-se de menjar, roba i municions.

A un parell de quilòmetres de la població hi ha dos turonets, Quatre Camins i punta Targa separats per uns 300 metres, que dominen les rutes de la Fatarella, la Pobla de Massaluca, Batea, Gandesa i Corbera d'Ebre.

Un dels turons estava defensat pel Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat i l'altra pels republicans.

Sembla ser que els soldats dels dos bàndols mantenien petites treves per tal que els contrincants poguessin retirar els soldats morts i ferits. També es diu que en les estones de calma intercanviaven cigarretes i foc per encendre-les.

Actualment hi ha un monument dedicat als morts del bàndol nacional.

La cota 705 o Punta Alta era una posició important per dominar la serra de Pàndols i la propera serra de Cavalls.

La cruesa dels dels combats i la disputa, cota per cota en una zona inhòspita, feia necessari tenir un valor sobrehumà per combatre en aquelles crestes i on els  erits havien de quedar abandonats. Els que es podien evacuar havien de recórrer camins de cabra, amb temperatures de 30 graus durant el dia i força fred de nit.

Als sofriments per les lluites i per les inclemències del temps s'hi havia d'afegir la dificultat dels avituallaments.

A Pàndols, a banda de la fuselleria, eren les armes automàtiques i els de morters els protagonistes dels freqüents assalts que en el decurs de les jornades van fer passar les posicions d'unes mans a les altres diverses vegades, amb contraatacs nocturns per part de les forces republicanes.

Les baixes a tots dos exèrcits eren greus per la constitució rocosa del sòl, que impedia la formació de trinxeres i obligava els combatents a protegir-se amb simples parapets, amb la gravetat d'una major acció desvastadora dels projectils que explotaven sobre les mateixes roques. Els comunicats de guerra d'aquelles jornades van llançar al mon el nom de la serra de Pàndols i de les seves cotes 666, 671, 698, 705,... A la històrica cota 705 van culminar els combats iniciats el dia 10 d'Agost. Les tropes franquistes la van ocupar cap altard del dia 14, després de perduda i recuperada en cinc ocasions i dintre el marc més sagnant i cruel de la Batalla de l'Ebre.

El Poble Vell de Corbera d'Ebre, declarat Lloc d'Interès Històric pel Parlament de Catalunya s'alça al cim d'un turó anomenat La Montera, on s'hi aplegen nombroses cases en runes del que va ser la vila fins el 1938.

L'església de Sant Pere és el simbol més caracteristic del poble vell i reflecteix el cruents bombardejos que va sofrir la població. Des de la plaça on es troba l'església es pot contemplar una magnifica vista de les muntanyes de la Serra de Cavalls i de Pàndols, indrets on s'hi van aplegar els enfrontaments mes  ntensos de la Batalla de l'Ebre.

Si fem un tomb pel poble vell podrem veure L'Abecedari de la Llibertat que aplega en diferentes indrets les 28 lletres de l'abecedari, obres fetes per diferents artistes amb técniques i materials diversos i que volen simbolitzar el compromis de l'art amb la negació de les guerres i les confrontacions béliques.