Accés espai del soci
Soci nº
Clau d'accés
Soci registrat
Soci
Nick
Nivell
 
 
 
Marroc un viatge en el temps i el record Per ACA 12 Josep i Maria
Un pais diferent ...
A casa d' Abdul
Els burros, indispensables
Palmerar
amb Aziz en Tamtattouchte
El mar en Essaouira
Cargols en Marrakech
La Plaça

MARROC UN VIATJE EN EL TEMPS I EN EL RECORD.

26-9-2004

Vilobí d'Onyar- Màlaga 1.000 km, hem fet nit a l'autovia

27-9-2004

Arribem a Algesires i després de comprar els bitllets, encara no se, si la tarifa es única o hi ha diversos preus, cadascú parla d'uns preus diferents, però allà sembla que tots són al mateix preu. Embarquem, teníem la idea d' observar alguns ocells, durant el trajecte, però modernitats, el vaixell es completament tancat i no es pot sortir a l' exterior. La duana i l'arribada a Tanger una mica surrealista, Comença l'aventura africana. A Tanger ja veiem com que serà el trànsit en tot el país un campi qui pugui, de burros, bicicletes, vianants, cotxes, etc . Passem de Tanger i arribem a Assilah, poble murallat, i primer contacte amb la cultura del país, Dinem en un restaurant del poble, com a nota curiosa teníem una persona per espantar el gats de les taules.
Hi ha un lloc al costat de les muralles i a la vora del mar per fer nit, però a conseqüència del fort vent varem optar per anar a un càmping una mica mes reservat. Vaig nedar a la platja amb una mica de pudor d 'aigües residuals

28/09/04

Visita Volubilis i Mulay Idris

La visita la fem acompanyats d' un guia, Volubilis són les runes romanes mes importants del Marroc, interessant la seva visita.
Mulay Idris és la meca del pobres, cinc visites equivalen a una a La Meca, cal destacar els hammans, el forn de pa, i sobre tot la visita amb un guia que es diu Abdul. Aquí voldria explicar el cas dels guies, n'hi ha per tot arreu, sempre s'ha de concretar el preu abans de la visita i si es possible les condicions, a vegades surt be i d'altres no tant, "Esto es Africa amigo", es una frase comú. S'ha d'entendre que són simpàtics, amables, t'ho expliquen tot, però han de guanyar-se la vida, i a vegades són coses oposades..
Abdul, desprès de la visita ens va portar a casa seva, varem conèixer la seva casa i família, unit al que ens va explicar, ens varem fer una bona idea del país. Desprès del té i per fer temps per al cuscús, ens va portar a fer una volta de tres hores per les muntanyes i pobles dels voltants, pensava que al AC, quedaria desmuntada i soterrada per un núvol de pols, quan trobàvem algú pel camí ens feia parar i el portàvem fins al seu poble. Un del pobles visitats, Sidi Ali, un poble de muntanya. Es mereixia la visita, mercat, mausoleu, mesquita i una plaça de terra on la gent matava el animals mirant a la Meca, davant del mausoleu i la mesquita, la carn de xai es així doble bona, medicinal duien ells.
Desprès de menjar el cuscús, forca picant però bo, camí de Meknes. Nit a un càmping que hi ha dintre de la zona emmurallada. Jnan ben Halima.

29.9.04

Visita a Meknes, Fes

La visita amb el corresponent guia, no va sortir gaire be, em ensopegat amb un espavilat. Però desprès tenim un cop de sort, trobem un altre guia, que ens fa una visita, llarga , tranquil·la, sense presses, visitem el mercat de segona ma, molt curiós. Si els de primera ma son un espectacle, us podeu imaginar aquest.. Es molt curiós, com esta tot agremiat, fusters, ferrers, sastres, els que preparem les pells, picapedrers, tauters... i els que fan la venda de roba, catifes, espècies, animals, cassoles..., també estan agremiats . Es el que es feia abans a la meva València natal, encara ara queden els noms dels carrers, corretgeria, calderers,etc. , per això dic que el viatge a Marroc es un viatge en el temps, m'evoca moltes coses de quant era petit.

A la tarda camí de Fes, pensàvem fer la visita al dia següent, però com que encara era d'hora, varem decidir fer-la, acompanyats pel guia de rigor que ja ens "esperava" a l'entrada de la ciutat. Fem una visita ràpida, ja cansats de les ciutats, lo diferent , el treball de les pells, cadascú es prepara les seves i com que el procés es llarg i normalment són de fora, dormen en un edifici llastimós, fins a 20 dies que és la durada del procés.
Dormin en el Càmping Internacional, caríssim i un personal poc recomanable.

30-9-04

Direcció Midelt

Ja amb l'ànim tranquil, de que havíem complert amb el deure de visitar les ciutats, ens endinsem en lo que realment ens interessava.

El primer objectiu era visitar el boscos de cedres, d'Azrou, fem un passeig primer a peu, em vist les mones en llibertat, i les primeres observacions d'ocells, cap Bimbo (primera observació d'un ocell), però molta quantitat i diversitat.
Ja en la Ac. fem un tros del camí dels llacs,- dayet Aua-, realment espectacular el bosc de cedres, patrimoni de la humanitat, de sempre que havia sentit a parlar d'aquest boscos, en reportatges de la tv.
A Midelt, dormim a la porta de l'hotel Kasba Ashmaa, una propina al porter és el preu. Hem conduït de nit, no és gaire recomanable, sobretot a les primeres hores de la nit, hi ha molta gent per la carretera sense llum. Pluja bastant abundant pel camí.

1-10-04

Direcció Meski

Desprès del túnel del legionari les "gorgues du ziz" un contrast impressionat amb el vermell de les muntanyes i el verd de la vora del riu.
Prop de Ait-Koujmane hi ha una zona termal, separats per sexes, encara no estem alliberats dels nostres prejudicis i no ens atrevim a entrat en els banys.
Per la ruta fem els primers bimbos, colit núbic i colit negre
Estem en la ruta de les kasbes, parem a Ifri, per visitar-ne una i en un segon tenim el guia a punt. Visita molt interessant, és com una fortalesa, amb la seva mesquita, estables, cases i muralla, però tot fet de fang i pallús. El guia ens porta a casa seva i prenem un whisky berber, en un moment estàvem tots asseguts al terra, la mare deixa la feina, el pare abandona el burro, els fills que ja no fotien res, també venen, canten, ballen. Ens conviden a cuscús, però decidim marxar, en aquest punt es on jo crec que varem decidir que volíem conèixer a la gent mes a fons i varem començar a perdre les pors.

Passem d' Errachidia, anem a visitar La source bleu de Meski, ens quedem a dormir allà mateix, ja que també es un càmping. Passejada entre el camps del voltant i un altre bimbo un bulbut, molt comú .
En els camps, el treball majoritàriament és de les dones i els nens, agricultura de supervivència i menjar pel burro, em recorda quan de petit ho fèiem a casa. Fa patir veure a les dones carregades amb un bon "fato", o treballant i ben tapades fins als ulls. La religió o la costum quines coses ens fa fer.
Els homes se'n van a treballar a on poden, i al vespre tornem a casa en grups en furgonetes o en les caixes dels camions.
Com que faltaven pocs dies pel Ramadà, la pregunta era si tothom el feia, i la resposta era que si, què diria el meu veí si no? què dirà el poble?, a mi em recorda molt la setmana santa de fa anys i la missa dels diumenges

Desprès de passar per Erfoud i Rissani, on pensem tornar, ja que fan el mercat mes autèntic de tot el Marroc, arribem a Merzouga, la carretera nova de fa un any, sense problemes, abans d'arribar al poble hi ha molts càmpings, que donen a la dunes, a la gran duna, nosaltres arribem fins al poble i allà descansant una mica en un bar ràpidament s'acosta algú i ens proposa l'excursió fins a l' oasis, negociem i a les tres de la tarda ja sortíem amb Ali- Baba i Jimy Hendrix i un guia, en Hamid, cap a l' oasis, abans fem un tomb per les afores del poble, una mena d'oasis, sembla impossible que en mig de tanta sequedat hi hagi un fil d'aigua que rega els mini cultius i proveeix d'aigua al poble, el transport de l' aigua al poble es fa lògicament amb unes canonades denominades burro. Encara tenim temps de veure dos Bimbos el corredor i el sit de vila, molt comú per tot arreu.
Quatre hores de camell, hem fet volta per veure una família nòmada, és molt dura la vida al costat d'un riu sec de molts anys. Divisem les muntanyes negres de la frontera d'Argèlia, i arribem a l' oasis, una mica masegats pel moviment del camell, posta de sol, un te, tagine berber, música de tamtam, un cel nítid i molt estrellat, dormir en la Haima. Però encara em tingut temps per un nou bimbo, pardal del desert.
Al dia següent sortida de sol i retorn, una mica turístic però força interessant. Maria a quedat imprintada del desert.
Ja deixem el desert, retorn a Rissani, diumenge el MERCAT, és molt interessant, en la zona del bestiar, hi havia un espai al menys de 1000 burros a la venda. Aquest burros petits són la base de la vida rural, serveixen tant de tractors com de cotxe, un però, són un mica maltractats. També em recorda la meva infantesa, on l' element essencial del treball al camp eren els burros i els cavalls, i també eren una mica maltractats. La visita també la fem amb el guia de costum, esta be perquè et porten pels llocs més desconeguts i a més la resta de guies i nens et deixen tranquil.
Direcció a Tinerhir, busquem el càmping Le Soley que teníem recomanat, molt be, amb piscina. Aprofitem per banyar-nos, estranya la imatge de nedar en una piscina, a la vista dels palmerars amb aquella calor i sequedat.
El palmerar que ressegueix la llera del riu, és magnífic.
Hi ha altres càmpings més endavant, direcció les gorges du Todra, que indiquen que estan en el cor del palmerar, que podrien estar be.

4-10-04

Gorges du Todra.

Visita a les gorges, espectacular, desprès de les gorges hi ha una carretera nova, d'un any i mig, però esta enfonsada tot just al final de les gorges. Uns francesos que varem conèixer al càmping ens van dir que podíem passar per dins del riu, a poc a poc, que desprès valia la pena. Va resultar espectacular la imatge de la AC, passant per dins del riu, sobre tot a la tornada quan allà al mig ens varem creuar amb un camió carregat de gent.
La Maria va baixar a fer fotos des de fora, llàstima que desprès les hem perdut, quasi be totes, per culpa de la botiga de revelat.
El pobles que hi han per aquesta carretera són del Marroc ben profund, ja que la incomunicació era quasi total fins fa molt poc de temps. Parem en un poble, Tamtattouchte, i un guia fantàstic, l'Aziz , i força masclista -també em recorda alguna cosa, deia que les dones treballen perquè els hi agrada, ens explica moltes coses del poble, costums, tradicions. Fem un tom pel poble i ens explica que el poble actual és el quart, els altres tres s'han anat abandonat durant els anys. Encara es veuen perfectament, antigues kasbas.
A la pregunta de perquè els abandonen i no construeixen allà mateix, ens diu que els motius del abandonament és que es busca que l' accés sigui més fàcil pel transport del fang i les pedres necessàries per a la construcció de les cases. I el terreny ? en el poble hi ha un "home bo" que es el que diu on et pots construir la casa, sense que molesti a ningú, no s'ha de pagar res mes.
Començaven a tenir llum elèctrica a les cases, amb unes targetes de previ pagament..
Con que havien fet una carretera nova, i el turisme arribaria en massa, la gent del poble havia fet inversions per captar turistes, els càmpings eren la solució. En el pati de la casa, un cartell i una tanca, res mes. També tinc algun record sobre això, anys 70, en el baixos de les cases vendre taronges, perquè els turistes les comprarien mes cares.
En un clot del riu amb l'aigua una mica per no dir molt bruta, un grup de dones rentaven la roba, també em recorda molt als rentadors del meu primer poble adoptiu.
Fent un té coneixem al "mestre" un home que ho sabia tot i que sempre estava content.
Ens conviden a dinar, pagant nosaltres, però ja cansats de tanta immersió, decidim retornar al càmping a descansar tota la tarda.

5-10-2004

Ouarzazate-Taliouine

Passem pel Valle du Dades, ruta de les kasbes.
En Skoura hi ha producció de roses i fan mil i un producte d'elles.
En Ouarzazate, visitem una gran Kasba, la de Taurizt, interessant però pobra la visita.
Dormir en un càmping de Talioune, el poble estava una mica lluny 3 km. Decidim anar a peu , per fer una mica d'exercici, una vegada allà anem a sopar a un "garito" i de tornada ja ben fosc, 9 vespre, sense llanterna, sense lluna i caminant per la carretera, la gent que ens veia, que era bastant, al·lucinava, jo penso que encara els fèiem por.

6-10-04

Parc nacional de Sous Massa

En Taliouine, hi ha un cooperativa del safrà, interessants explicacions y un té amb safrà.

En Taroudant, fem un passeig amb calesa pel poble, les muralles, la Medina, coneguem l' oli d'argane, quasi com l'aloe , ho cura tot, moltissima calor. En l'hotel hi ha un hamman per europeus, no el varem provar.

Arribem a Sous Massa, alguns dubtes , ja que no hi cap indicació , tot el que veiem passar eren tot terrenys. Preguntant, però sense respostes clares ja que a ells tot els hi va be, arribem sense cap problema al parc, però per pistes. Lògicament no hi ha cap centre de recepció, ni cap informació, però al moment tenim al guia, ornitològic, no podia ser d'altra manera. El guia era fluix, però el passeig, pel costat d'una espècie d'estuari, molt bé. Moltes espècies conegudes flamencs, remena-rocs, ànecs, fotxes, becuts, gavines, etc., i un Bimbo no acuatic Cotxa diademada, i una espècie no molt fàcil de veure, el polit cantaire. Al final cansem fins i tot al guia al qual acomiadem, nosaltres hem volíem mes, i arribem fins al mar, una guilla per la sorra. Allà un guarda ens diu que els ibis cada dia passen camí dels dormiders, al fer-se de nit, nosaltres allà. Aquell dia els ibis no van aparèixer, però ja era de nit fosc i havíem de fer tot el camí de retorn. La idea era quedar-se a dormir allà mateix en el parc, per fer un altra volta al dia següent a primer hora, li demanem al guarda d'aquest costat i ens diu que cap problema, que el guia de l'altra banda ja ens deixarà, caminem de nit i com no, sense llanterna, pel camí trobem a un paleta dormint al peu de l'aguait que estava construint. Quan arribem a la AC, apareix el guarda d'aquest costat i ens diu que hem de marxar. Ven cabrejats girem cua, i a conduir per la nit, perillós,, però per fi arribem a un càmping de Tiznit. i nova sorpresa, tot ple de llums i banderes. Al dia següent hi havia visita del rei, acompanyat pels de Belgica, el del càmping ens diu que a les 7 del matí tancaran totes les carreteres. Varem dormir tranquils, però poc.

7.10.04

Tiznit- Abeino

La sortida de Tiznit també em va portar molts de records, molts cotxes, furgonetes i autobusos en sentin contrari, plens de gent enfervorits, amb moltes banderes, únicament faltava el "Viva Franco". Passem per Sidi Ifni, també records de la mili, era el destí odiat. El port serà força interessant, en dia normal, pesca artesana , aquell dia era festa en la regió, la vista del reis.
Arribem a Abeino, banys termals, decidim provar-ho, separats per sexes. Una piscina d'aigua molt calenta natural, molt relaxant. En el de les dones desconeguda actitud de les aborígens, ja que practicaven topless.
En el restaurant del "complex", es menja el millor i mes barat tagine, aquesta vegada amb panses i prunes, de tot el Marroc,

8-10-04

Direcció Taghazoute

A Guelmim, no parem, però és cert que hi ha un mercat de camells els dissabtes,
Anem a Ait-Bekkou, un oasis típic, tenen un petit embassament del que surt un fil d'aigua que es el que fa funcionar tot. Una calor espatarrant, però dos nous Bimbo, Alosa puput i el Pardal de passa, aquest es possible veure'l també per algunes regions espanyoles, però te poca distribució.
Per aquesta zona ens varen dir que acampaven els nòmades, per fer compres en els pobles dels voltants, no els varem veure però seria interessant ja que són grups molt nombrosos.
Fent un tomb per l'oasi varem veure com es partien un camell, acabat de matar, entre tota la gent del poble, era el musram, la festa, allà varem conèixer a en Mustapha, ens va passejar pel poble - oasis i ens va portar a casa seva, apart de la seva amabilitat, i de tota la família, varem provar el pinxos de camell, i ens va recordar una nova cosa, l'autoritat potser una mica excessiva del pare. Quan el pare entrava en el recinte, tothom es posava firmes, nores, fills, amics, fins i tot nosaltres i un fill deficient que casi no es podia moure, i mira que eren una família ben pobre.
Altra vegada conduïm de nit, per acabar d'arribar, una mica mes i no tenim un incident amb un carro, ja que el burro es va espantar.
Anem a dormir al Càmping International de Taghazout, vora del mar, gran, però cap servei.

9-10-04

Direcció Essaouira

Tot el camí vora el mar, no sembla el Marroc.
Plou, i veiem molts de cotxes estimbats, definitivament aquesta gent no sap conduir amb pluja o potser les rodes i el cotxes no estan en condicions.
Per les carreters del Marroc es pot comprar tot el que tenen, de la temporada, magranes, melons, pomes, raïm, mel ,oli argane, etc. apart de minerals i ceràmica, en aquesta zona hi ha plàtans, petits, però molt bons.
Per indicacions d'un francès anem a Moulay-Bouzerktoun , un BTS -bonic, tranquil i segur, un penya segat a la vora del mar, amb quatre furgonetes de surfistes. Molts ocells, per la platja, però cap Bimbo, llàstima. El problema, molts gossos, la t s'hauria d'eliminar.
En el "restaurant" recomanat, ens van veure cara de marcians, 120 dh, per una amanida i un tall de pollastre, fet en el foc de carbó, al terra i els gossos passant amunt i avall, la indicació era menjar peix fregit, però mala sort aquell dia el mar havia estat molt mogut i no hi havia peix.
Aquí vaig tindré un altre record, aquell bar destartalat a la vora del mar, els carros passant per allà, en va recordar la meva infantesa, quan anàvem a la platja de Pinedo, els diumenges a la tarda, amb el carro, allà a la sorra, berenàvem i els grans anaven a un bar semblant a fer un cafè

10-10-04

Essaouira

Passejada per aquesta Ciutat tranquil·la , turística, res a veure amb el que havíem deixat enrere, de tota manera s'agraeixi un mica de relaxació. Mengem un menú de 60 dh de peix, molt be. Visita al port i a la muralla de protecció, un dia sense fortes emocions.
Dormir en el càmping, barat com tots 30 Dh, contràriament a la informació que disposàvem.

11-10-04

Marrakech

Hem anat directes al càmping Ferdaous, una mica lluny, allà un taxi 80 DH, a/t ens porta a la ciutat. aquesta vegada hem fet una visita sols, seguint la guia, agafant taxis, amb el consegüent regateig.
La placa Jemaa el Fna, a la nit es un espectacle únic, encara que comença a notar-s'hi la influència de la gran quantitat de turistes. Varem provar els cargols, el cap de xai, els sucs de taronja, tot ben ordenat per productes, els espectacles, els conta comptes, llàstima no entendre'ls. La gent els segueix amb molt d'interès.

12-10-04

Marrakech

Tornen a Marrakech, per acabar de fer alguna visita, un altre passeig per la Plaça, dinar cuscús en un altre "garito", molt poc turístic. Un té en un bar de la plaça, i un altre record, el mercat d'abastos, com dèiem en aquells anys, on la meva mare anava a vendre. Molta gent caminant per totes direccions.
Continuem camí de retorn, avui la venda del dia en el Supermercat Carretera son pollastres i ous. Dormim en un càmping de Mohamedia, nom molt curiós per una ciutat costera, turística, xaletistica, on van a caure la gent de Casablanca i Rabat.

13-10-04

Autopista , no deixa de ser curiós veure tota mena de coses per aquesta carretera, gallines, xais, gent que creua, "voieurs", gent que passà l'estona, continuen fins que aquesta s'acaba. Dinar a prop de Tanger, en un xiringuito, per dir alguna cosa, on feien sardines a la brasa, la gent ens mirava estranyats, com pensat que c... fan aquests aquí, sobre tot a la Maria. El menú consistia en sardines a la brasa, pures i dures, sense tovallons, sense coberts, sense res a veure, únicament el plat i les sardines, sabeu a on es deixaven les espines de les sardines i que feien desprès amb elles to be continued.
Per començar a ambientar-se hem anat de compres a una gran "sufisie", la única que em vist en tot país. Tenien lo conegut, mes alguna de les coses de les que es veuen pels mercats dels pobles, però amb un mica mes d'higiene. L'alcohol inclosa la cervesa, en un recinte tancat amb el cartell "Únicament es ven a estrangers amb passaport"
Agafem ràpidament el ferrí i a dormir en una àrea de l'autovia, a prop de Màlaga.

14-10-04

Direcció València

On fem una parada per veure a la família i al dia següent Vilobí d'Onyar

6.020 Km. recorreguts en un país que val la pena visitar i gaudir de la relació amb la gent.

Maria i Josep