NADAL A ALSÀCIA

Aquest és el relat de dues autocaravanes que van viatjar al país veí, a visitar una regió on viuen el Nadal molt intensament.

Dues autocaravanes i sis tripulants que més endavant en serien set, amb un munt de provisions, roba d’abric, molts nervis, il•lusió, emoció, melangia... garbuix de sentiments que t’envaeixen mentre arriba l’hora de la sortida, aquest cop, d’un divendres fosc, fred i humit del mes de desembre...

LA NOSTRA RUTA

Divendres dia 2 de desembre:
Barcelona-Granollers, La Jonquera i Montpellier

Dissabte dia 3 de desembre:
Montpellier, Valence i Besançon

Diumenge dia 4 de desembre:
Besançon, Obernai, Erstein i Obernai

Dilluns dia 5 de desembre:
Obernai, Strasbourg i Eckwersheim

Dimarts dia 6 de desembre:
Eckwersheim, Dachstein, Rosheim, Haut-Koenigsbourg i Freiburg

Dimecres dia 7 de desembre:
Freiburg i Colmar

Dijous dia 8 de desembre:
Colmar i Kaysersberg

Divendres dia 9 de desembre:
Kaysersberg, Riquewihr i Turckheim

Dissabte dia 10 de desembre:
Turckheim, Besançon i Lyon

Diumenge dia 11 de desembre:
Lyon, La Jonquera i Granollers-Barcelona

LA NOSTRA OPINIÓ DEL QUE HEM VIST

  Val a dir, que aquesta regió de França: l’Alsàcia, en aquestes dates (voltants de Nadal) compta amb una gràcia especial, ja que està adornada i engalanada per tot arreu, ja sigui una ciutat o un petit poble, totes les cases, negocis i locals estant replets de pares Nöel que s’enfilen, regals lluents, branques de pi, boles i llaçades, llums i colors que la converteixen en màgica... gairebé treta d’un conte. Per tot arreu, hi ha mercats, on hi ofereixen artesania, munts de peces per a guarnir l’arbre o la casa, diferents menjars i begudes que treuen el fred, etc... Però, no obstant, traient-l’hi tot això, el seu paisatge, la seva gastronomia i la seva cultura, tenen prou encant per a obligar-nos a tornar-hi, en qualsevol altre època de l’any.
També tenim la seguretat de que, passat de les visites obligades, com Colmar, Strasbourg, Riquewihr, Kaysersberg... qualsevol poble té el seu encant, el seu mercat, la seva celebració, i n’hi ha un bon nombre.

  Obernai: Arribada expressa en diumenge per a poder visitar el primer “marchée de Nöel” d’aquest viatge, ja que a Obernai, només el fan els caps de setmana. El poble molt maco i molt adornat, i el mercat ple del que veuríem tot sovint en els propers dies, per un costat, el vi calent, que reanima al més pintat, també el suc de taronja calent amb mel, la cervesa de Nadal, el pa d’espècies, les crêpes de canyella, les “tartes flambées” i multitud de dolços amb uns noms inacabables que ens recorden de qui són veïns. Aparcament a l’arribada del poble, seguir indicacions del pàrquing Bus.

  Erstein: Visita dedicada als més joves de la colla, ja que ens oferia un mercat de “xuxes”, on et podies sentir com en Hansel i la Gretel. Tot allà era de sucre, caramel i xocolata. Abstenir-se llaminers. Fàcil aparcament en una esplanada davant d’un supermercat.

  Strasbourg: Aparcament a un P+R (park et relais), pel preu de 2,50 € per autocaravana es pot aparcar i viatjar tots els integrants de l’autocaravana amb tramvia fins el centre. Ciutat amb varis “marchées de Noël” i un dels més famosos: el Christkindelsmärik, a la place Broglie, d’altres, escampats per tota la ciutat i dedicats a diferents temes: artesania búlgara, llibres de contes d’hivern,... I, a part de passejar pels esmentats mercats i gaudir un cop més dels nombrosos productes típics d’aquesta regió... teníem varies visites a fer: la catedral amb els seu rellotge astronòmic, la place Klèber i el seu majestuós arbre de Nadal, la petite France i els seus carrerons i canals... Visita molt aconsellada.

  Eckwersheim: La visitem atrets per una mena de concurs de finestres d’Advent, on gairebé participa tot el poble, decorant una finestra de casa seva amb motius de l’Advent, del Nadal o de tradicions populars alsacianes. Alguna molt original. Aparcament ampli al costat de l’escola.

  Dachstein: Petit poble, també engalanat. Compte! Té dues entrades, i una amb una arcada que dificulta el pas a molts dels nostres vehicles.

  Rosheim: Estem de ple en zona vitivinicola. Forma part de la ruta dels vins d’Alsàcia. A més, una església del segle XII, una casa de pedra vermella que data del 1170 entre d’altres construccions antigues la fan força atractiva, sempre, es clar, acompanyat del engalanat nadalenc al que ja ens tenen acostumats. També fàcil l’aparcament, serà l’època?.

  Haut-Koenigsbourg: Imponent fortalesa, construïda al segle XII pels Hohenstaufen sobre un petit promontori que domina la plana de l’Alsàsia, i recuperada pels Habsbourg al segle XV, no és fins al 1899, i després d’uns quants segles d’abandó que recobra l’aspecte actual en mans de l’emperador Guillaume II que el fa restaurar. Aspecte i conservació immillorable. Els nens no paguen i els adults 7 €. Visita interessant. Cap dificultat per aparcar, hi ha varis aparcaments i circumval•lació que dóna la volta al castell per una via d’un sol sentit.

  Freiburg: Petita desviació al país veí, per a recollir el tripulant que ens falta, que arriba a aquesta ciutat, després d’un llarg viatge en tren... Canvi de paisatge, de llengua, de costums, però interessant per igual. Per aparcar, hi ha zones especials per a nosaltres que costen 5 € la nit, molt a prop del centre i molt ben indicats, si preneu la sortida Freiburg middle. Un cop aparcats, visitada l’estació de trens, i rebut el nou tripulant, ens disposem a veure aquesta ciutat, porta de la Selva Negra alemanya. La Catedral, l’Ajuntament, el vell i el nou, les portes de Suavia o de San Martin, la Casa de les Balenes, habitada durant un temps per Erasmo de Rotterdam, la fan mereixedora d’un bon passeig, encara que sigui aguantant les baixes temperatures que ens acompanyen, i que ens fan desistir de donar un tomb pels paratges que ens envolten degut a la nevada que hi està caient aquests darrers dies. Sort que també tenen Glühwein...

  Colmar: Tot i que gaudeix d’anomenats edificis religiosos i civils, museus i diversos mercats nadalencs, l’encant resideix en els seus carrerons, les façanes, els canals, el que ells anomenen “la ville ancienne” i “la petite venise”. Realment bonic!. També disposa de lloc reservat per aparcar les autocaravanes.

  Kaysersberg: El poble on va néixer el premi Nobel de la Pau, Doctor Albert Schweitzer, ens torna a delectar de nou tots els sentits, tornem a olorar aquesta barreja d’espècies tan característica, admirem les seves façanes i aprofitem per comprar vi: topkai, riesling, muscat... Àrea per pernoctar: a l’entrada del poble, amb tots els serveis, ben indicada i concorreguda (gairebé som una seixantena), ens en demanen 4 € que paguem molt de gust.

  Riquewihr: Poble preciós, molt decorat, tot i que sense estar-ho lluiria igual. Les seves cases amb façanes molt ben conservades, les muralles, les portes... ens traslladen a un altre època, sense que ens calgui ni tancar els ulls. Botigues d’objectes nadalencs que semblen museus, cellers, parades de “petits gâteaux”... Cap dificultat per aparcar: Aparcament un cop més reservat als nostres vehicles.

  Turckheim: De nou, un calendari d’Advent, aquest cop presidint la plaça del poble, on cada dia un petit grup de nens portadors d’uns fanalets il•luminats, fan una petita representació, alhora que s’obra la finestra que correspon, mentre la narradora, de fons, ens en dona el significat. Poble bonic i una vegada més aparcament per autocaravanes. Això, sens dubte, ens fa sentir acollits, tan de bo, el nostre país, algun dia s’en adoni que nosaltres també som turisme...

Nou dies, gairebé dos mil sis-cents quilòmetres, varies ciutats i uns quants pobles, castells, vinyes, muntanyes, varietat d’olors i de sabors, quantitat de colors i de llum, fred i caliu alhora... ja formen part del nostre record, és el que ens queda d’un viatge que us recomanem a tots.

Bones festes a tothom !!!

Carlos, Asun, Oriol, Laia, Teresa, Jaume i Mercè