Accés espai del soci
Soci nº
Clau d'accés
Soci registrat
Soci
Nick
Nivell
 
 
 
Senda Viva Per ACA 999 Junta

UNA ESCAPADETA DE TRES DIES: SENDA VIVA (Navarra) i LACUNIACHA(Aragó)

 

Dimarts 6 d´abril, ben d'hora vam aixecar-nos tots il.lusionats, ja que havia arribat el nostre primer dia de vacances. Vam carregar l'autocaravana amb les últimes bosses i vam emprendre la marxa.

Després de cinc hores de viatge amb parades per descansar i tocar de peus a terra, vam arribar a Valtierra, Navarra. Allà poguerem veure unes coves molt curioses habilitades de manera que s'hi podia passar la nit, amb estàncies perfectament equipades i que es podien llogar si et feia il.lusió quedar-t'hi uns dies. Semblar ser que els seus antics habitants es dedicaven a excavar les muntanyes per construir les seves llars naturals. Si voleu fer una reserva aquesta és la pàgina web que hauríeu de consultar: http://www.cuevasdevaltierra.com

 

                 Després d'aquesta visita vam dirigir-nos cap a Sendaviva, un parc situat a prop de Valtierra. Vam arribar-hi a les sis, l'hora de tancada, de manera que vam haver d'esperar-nos fins l'endemà. No vam poder passar la nit al seu pàrquing perquè tancaven tot el recinte durant la nit, ja que es tracta d'una propietat privada. Si voleu saber-nes més detalls podeu consultar la següent direcció: http://www.sendaviva.com

 

 Més tard vam apropar-nos al monestir de nostra senyora del Yugo, que està envoltat del meravellós paisatge de les Bárdenas navarreses.

Per aprofitar la resta de la tarda vam decidir visitar Tudela, la seva plaça de los Fueros, les seves incomptables botigues, la seva catedral en reconstrucció i els seus carrerons estrets de la zona antiga.

Per ésser més a prop de Sendaviva vam tornar cap a Valtierra i vam passar la nit en uns aparcaments que es trobaven al bell mig de la plaça del poble.

                 Dimecres, a les 11 del matí Sendaviva obria les seves portes. Aquest és un parc força especial, ja que s'hi combinen les atraccions (des d'un trenet petit, passant per un circ, unes cadiretes, una sala de miralls, un “cuenta cuentos”, una casa del terror, una barqueta que atravessava un llac i una tirorina, fins arribar a l'atracció estrella:una caiguda lliure des de 30 metres d'alçada) i els animals (lleons, tigres, micos, vaques, zebres, gallines, óssos, llops, estruços, burros, porcs, ponis,... de tot!). El preu de l'entrada per als adults és de 17€ i per als nens és de 12€. L'horari exacte és d' 11 a 18 al abril. Dins el parc hi ha diversos llocs per dinar o per prendre alguna cosa i no és permés portar menjar ni beguda de l'exterior. El recinte està dividit en quatre zones: la granja, el poble, la fira i el bosc. Per arribar fins a aquesta darrera zona calia que ens hi portessin amb una camioneta antiga. Si hi aneu, sobretot pugeu a l'atracció de “caiguda lliure”, ja que des de 30 metres es veuen perfectament les Bardenas, un gran espectacle per a la vista.

Després d'un llarg dia esgotador vam cercar un nou poblet per a passar-hi la nit i aquest va ésser Piedrafita de Jaca, que ja pertany a la comunitat autònoma d'Aragó. El paisatge era de nou esplèndid, doncs estàvem envoltats de muntanyes nevades i prop d'un gran pantà. En aquest poblet no vam poder comprar el pà per a l'esmorzar del dia següent, ja que no hi havia cap panaderia ni cap bar on n'oferissin. Els carrers no tenien nom i era curiós observar que totes les cases estaven batejades amb el nom dels seus habitants.El poble disposava d'un aparcament prou ampli per a deixar-hi l'autocaravana i passar la nit.

 

A les 11 de dijous vam entrar a Lacuniacha, un parc faunístic, a 1800 metres de Piedrafita, on molts dels animals es troben en completa llibertat, de manera que els podien tocar i apropar-nos. El parc disposa d'aparcament. És un parc diferent als altres, ja que no són els animals els que han estat transportats al nostre medi, sinó que som les persones les que entrem en el seu espai natural. Hi vam poder veure rens, cèrvols, llops, linxs, cavalls, etc. L'entrada era de 10€ i una mica menys per als nens. T'aconsellen que per veure-ho tot són necessàries unes dues hores i mitja. Els horaris varien segons l'època de l'any i les hores de sol; un bosc com aquest ha d'ésser molt misteriós a les nits. La seva adreça és: http://www.lacuniacha.com

 

  A les tres vam marxar de Lacuniacha (i estava començant a nevar!) i vam anar fins a Larres, a pocs quilòmetres de Piedrafita. Allà hi ha un famós castell convertit en museu de dibuix, on es poden contemplar des dels comics del Tebeo fins a les darreres creacions dels artistes més actuals.

Encara teniem forces per a visitar més indrets i vam arribar fins el monestir de Pueyo, que té unes vistes molt espectaculars a tot el seu voltant. Llàstima que, al ésser Dijous Sant, les magdalenes s'havien acabat durant les misses del matí i l'església estava tancada fins l'endemà.