Accés espai del soci
Soci nº
Clau d'accés
Soci registrat
Soci
Nick
Nivell
 
 
 
Sortida del al Titol Versió per imprimir

El Maresme, Passeig vora el mar i Modernisme


Divendres 12 de desembre.Ens trobem a El Masnou al costat del supermercat MaxiDia i al llarg del vespre- nit van arribant les autocaravanes. Les coordenades del punt de trobada són: N 41,48293º E 2,33290º

Dissabte 13 de desembre. Ens llevem amb fred però amb bon temps i ens preparem per fer una excursió en bicicleta. Passem a l’altre costat de la carretera i les vies del tren per el pas soterrat, amb la dificultat d’haver de baixar i pujar les bicicletes per les escales. Un cop superat el primer obstacle agafem el passeig marítim i iniciem la pedalada. Primer ens dirigim cap a Montgat tot veient Barcelona al fons; allà donem la volta (a Montgat no està permès anar amb bicicleta pel passeig marítim), i tot passant per El Masnou, pel costat de les autos, seguim fins arribar a Premià de Mar on ens esperen al CRAM per fer la visita guiada. Al arribar al CRAM, ens retrobem amb una part del grup que han fet la passejada caminant. Al CRAM, Centre de Recuperació d’Animals Marins, ens ensenyen les instal•lacions i ens expliquen com els hi arriben els animals malalts que s’han trobat els pescadors i com els curen i els atenen. Veiem una colla de tortugues que estan en període de recuperació esperant ser retornades al mar. També ens alerten de la importància de no tirar escombraries al mar i de com això afecta als animals marins, juntament amb la contaminació acústica que actualment hi ha al mar.
Les coordenades del CRAM són: N 41,49278º E 2,37024º

CRAM. La Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins és una entitat privada i sense ànim de lucre dedicada a la recuperació d'animals i ecosistemes marins, a la investigació i a l'educació.
El CRAM ha treballat, des de la seva creació, perquè la seva tasca, adreçada primerament a l'àmbit més immediat, arribi en el futur a deixar una empremta sobre el panorama global. Aquest objectiu s'ha dut a terme sota la premissa que assolir canvis significatius sobre la problemàtica ambiental passa per invertir en l'actuació local.
El Centre de Recuperació d'Animals Marins de la Fundació CRAM és l'únic centre especialitzat i equipat per a recuperar animals marins reconegut per la Generalitat de Catalunya, i és el primer d'aquestes característiques a la Mediterrània.
Després de més de 12 anys de feina intensa, el CRAM és un referent en la recuperació i clínica de la fauna marina protegida, per què actua sobre els individus en risc i fa accions concretes per a protegir el medi marí.
En l'actualitat la Fundació CRAM ha iniciat diferents línies d'actuació que engloben el rescat i la recuperació, la investigació aplicada i l'educació i formació mediambiental entorn a les principals espècies i ecosistemes amenaçats del nostre medi marí: cetàcis, pinnípeds, taurons i rajades, tortugues i aus marines, ecosistemes de fanerògames, fons de maërl i coralígen i hàbitats en regressió.

Sortint de la visita, vam anar a dinar a prop, a una zona amb taules arran de mar. Però aviat es va girar un vent fred i de seguida vam marxar amb les bicis per fer el camí de tornada cap a les autos (3’5 Km.).
Cap a les 5h. de la tarda vam engegar les autos i vam fer ruta cap a Canet de Mar. Per arribar a la zona d’aparcar-nos vam haver de fer un pas difícil entre cotxes mal aparcats, però finalment vam poder arribar i ens vam instal•lar al pàrking de la Carbonella, al passeig de la Misericòrdia, on vam passar la nit. Les coordenades són: N 41,59335º E 2,58272º

Canet de Mar. Canet de Mar és una població de la comarca del Maresme. A part de l'excel.lent clima, l'extensa zona de platja (més de 2,5 quilòmetres) i els boscos que envolten el municipi, Canet de Mar és la població on, en menys espai, hi ha més patrimoni modernista.
A Canet hi va viure i treballar l'arquitecte, professor, dibuixant, polític i humanista Lluís Domènech i Montaner. Aquí hi va gestar obres tant importants com el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu.
A Canet hi podeu veure l'Ateneu Catalanista, la Casa Roura, la Casa museu Domènech i Montaner (on va viure i treballar) i molts d'altres edificis i cases d'aquest estil arquitectònic a la fi del segle XIX i principi del segle XX.

A Canet s'hi arriba per la carretera nacional II o bé per l'autopista C-32. Amb una població de més de 12.000 habitants, Canet de Mar ofereix tant al resident com al visitant, un municipi obert al mar i envoltat alhora de muntanyes, on hi destaquem el turó de Pedracastell des d'on es pot veure a bastament la zona costanera, i el Montnegre-Corredor, que forma part de la Serralada Litoral, que protegeix tota la comarca i fa que gaudeixi d'aquest clima tan privilegiat, del qual n'és un clar exemple la vall de Canet.

Cap a les 8:30h. del vespre ens vam preparar per anar a sopar al Casal parroquial que ens van cedir molt amablement. Vam fer un sopar de catering, a base de coques de recapta, entrepans, croquetes, quiche lorraine ..., servit per una reconeguda pastisseria de Canet. Durant el sopar, menjar i xerrar molt; però molt de neguit d’alguns, per poder veure el gran partit Barça – Madrid. I és que un partit així no es pot perdre! Finalment, de tornada cap a les autos, el Barça va fer els dos golets al Madrid, i tots a dormir contents!

Diumenge 14 de desembre. El diumenge es desperta molt gris. A les 11h. arriba la Fina Jubany, guia de la casa museu Domènech i Montaner, que ens acompanyarà durant tot el matí pel Canet Modernista. Primer veiem una antiga fàbrica tèxtil, avui en desús, on es poden veure tots els elements definitoris del modernisme: el maó, elements decoratius de la natura, el ferro forjat i la ceràmica. A continuació veiem el mercat i d’altres cases modernistes de la vil•la de Canet que serveixen per explicar la història i la manera se fer dels canetencs. Els núvols es van aixecant i ja es deixa veure el sol. A continuació i acostant-nos cada cop més al centre de Canet anem observant cases amb tot el seu esplendor modernista i ens introduïm en la vida del famós arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Lluís Domènech i Montaner . Neix el 27 de desembre de 1849 a Barcelona al si d’una família il•lustrada i benestant.
El 1875, es casa amb Maria Roura i Carnestoltes, filla de Canet de Mar.
De la seva obra arquitectònica cal destacar: l’Editorial Montaner, actual Fundació Antoni Tàpies, a Barcelona, l’Ateneu Catalanista a Canet de Mar, el cafè- restaurant, avui Museu de zoologia al Parc de la –ciutadella, l’actual seu de la Delegació del Govern a Barcelona, la casa Lleó Morera en ple Passeig de Gràcia a l’anomenada “illa de la discòrdia”, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Palau de la Música Catalana entre moltes altres.
El seu pas per l’art de l’arquitectura, per la docència i per la política, i la seva presència dins el món de les arts i de la investigació històrica i artística van crear paradigmes de sensatesa, voluntat de progrés i visió de futur.
Va morir a Barcelona el 27 de desembre de 1923.

A la riera St. Domènec vam observar l’Ateneu Canetenc, la casa Roura i la casa museu totes elles obra de Domènec i Muntaner. Vam poder entrar a la casa Roura, antiga casa de la família de la que va ser l’esposa de Domènech i Montaner, i actualment un restaurant, amb interiors plenament modernistes. Després ens vam dirigir a la casa museu, on hi ha exposats projectes i obres de l’artista i vam descobrir la vivenda del matrimoni Montaner Roura, amb mobles curiosos i una cambra de bany feta per amor (tal com ens van explicar). Després de la visita, la Fina ens va obsequiar amb una degustació dels “Vitralls de Canet”, galeta creada i elaborada pels pastissers de la població. Va ser una visita molt enriquidora!!
Acabada la visita vam tornar a les autos i tothom a dinar. Després del cafè ens vam acomiadar, desitjant-nos unes

BONES FESTES DE NADAL l FINS L’ANY QUE BÉ!

Marta, Roger, Montserrat i Xavier (ACA 20)

 

Agraïm la col·laboració de la Policia municipal de El Masnou, de l’Ajuntament de Canet de Mar, del Centre Parroquial de Canet que ens van cedir el local on vam sopar, a la pastisseria Campassol que ens el va fer i a la Fina Jubany de la Casa museu Domènec i Muntaner.