Accés espai del soci
Soci nº
Clau d'accés
Soci registrat
Soci
Nick
Nivell
 
 
 
Sortida del al Titol Versió per imprimir

La Vall Fosca, caprici natural.

 

Per fi havia arribat el divendres. Cadascú amb la seva autocaravana comença a avnaçar cap a la Vall Fosca al Pllars Jussà.  Per les carreteres sinuoses de camí a lraparcament  del Teleferic...granotes. llebres i alguna guineu...

Només baixar del cargol!. a les fosques. la primera sorpresa: semblava que havia arribat l!hivern de cop del fred que feia (i quin cel estrellat!); la segona sorpresa és que teníem nous amics. lrAsunció i el Jordi. i  el Miquel. Laia. Martí. la Ció. als quals donem la benvinguda des d!aquestes línies.(No sabeu on us heu ficat!!!)

 Ja a la nit. la reunió drarribada: una taula i cadires a la fresca (i quina fresca!!!). És per aixó que calia alguna cosa per escalfar-se (el cafe. és clar!!).

L'endema, dissabte, a les 9.00 ¡a érem tots en peu i disposats a empredre l'aventura. Tots cap al Teleferic de Sallent-Estany Gento. Semblava que no hi cabríem, pero els

nois que el controlaven no paraven d,insistir  que no passava res, que com a mínin cauríem a la meitat, pero ¡a esto!

Després, un esmorzar enmig de la natura, dalt d'un altipla. Amb una vista aeria  del llac de Sallent i del  sostre de les nostres autocaravanes, que  semblaven tretes del

PIN  i PON.

Els més atrevits van optar per una ruta alternativa camp a través (o no s'atrevien  a tornar pel telefèric?), i els altres varem anar tornant xino xano cap al punt de trobada per excelència de qualsevol sortida : el bar (per què és que hi ha un bar fin  hi tot al mig de la muntanya !!!), pot ser si no hi fos, no fariem aquests sortides, veritat?

Després de baixar amb el íeleferic. fins l'aparcament, vam anar direcció Capdella i vam parar al costat del riu per dinar (em sembla que això només es pot fer, per sort, a la Yall Fosca). Mentre els més petits es remullaven els peus a l'aigua fres.a, els grans preparsven les taules i el dinar (bé, els homes feien petar la xerrada mentre les dones suaven davant els fogonsll Per qüestions de neurones, ja sabeu ...

Quan  Ja   teníem   la  panxa plena  i  havíem  reposat  prou, vam  anar  cap  al   Museu   (viu) Hidroelectric  de  Capdella,  la  primera   central   hidroelectrica   de Catalunya  i d España  Després  de la visita guiada, amb tota mena de detalls,  vam dirigir-nos vam dirigir-nos al camping de Senterada,  on  passaríem  la  nit. Alla, vam poder refrescar-nos a la pis- cina. Més tard, ens van preparar una taula  llarguíssima  per  tal de  poder sopar  tots  junts,  i  els  "pinxos  de  la casa" van ser els reis de la festa.

Després  de la 'xarrera'  típica  de les nits, vam anar a dormir per estar a punt per a l'endema.

I diumenge  que millor per començor el dia que uno xocoloto desfeto per sucor-hi pa ?  després, cap a la piscifacto- ria. Al principi  els més petits no les tenien totes, perb es van anar engrescant i van ser els que van pescar més truites (en Jaume compta com a petit, no? )   Quan vam tornar al cimping, els més llestos van fer camí cap a la piscina i els altres van preparar les truites acabades de pescar, a les barbacoes i a les planxes.

Volem agrair  la seua amao l tat  atenc Ó a l'Eua   l'Alcalde de l'Aiuntament de la torre de caodella. al guia de la central hidraulca de Boadella a l'Angela del camping senterada.

 a   a poc a poc  es va anar  aca ant  la sor tida  el dinar  les postres  la xerrameca  inesgota le  i la hora  dels adéus    Cada  'cargol'  lentament  va anar  entrant a  la se va caseta  i va emp rendre  el camí de  tornada  fins  la  properal

Cal aprof itar   i és el segon any consecutiu per desitjar -vos unes  ones  vacances  Penseu en les xerrame ques que ens falten per compartir  i acumuleu moltes experienciesl