Accés espai del soci
Soci nº
Clau d'accés
Soci registrat
Soci
Nick
Nivell
 
 
 
Sortida del al Titol Versió per imprimir

TROBADA 2, 3 i 4 DE JULIOL

De nou havia arribat la data d'una nova sortida en autocaravana.

Divendres a la nit: Per primera vegada, vam arribar els primers al lloc acordat per iniciar la sortida del cap de setmana del 2, 3 i 4 de juliol:el castell de Sant Martí de Sarroca. Poc a poc anaven arribant autocaravanes i, amb tanta xerrameca i ganes de saludar-nos després d´un llarg mes, es feia impossible fer el sopar. Finalment, després d'uns experiments amb café i ron cremat, que va quedar deliciós, vam anar tots al llit a l'espera de les excursions de dissabte.

 

Dissabte:A les 10 tothom es començà a llevar i s'anà reunint a la porta de la botiga de records del castell, on ens esperava un guia que ens explicaria tot allò que veuríem. Primer vàrem visitar el castell de Sant Martí:
El conjunt monumental del castell de St. Martí (s.X) i l´església de Sta. Maria (s.XIII) -catalogada com a monument històrico-artístic d´interès nacional- acapararen l´atenció des del primer moment.

 

L´església de Sta. Maria: Aquesta peça arquitectònica és citada per diversos historiadors com la joia del romànic penedesenc per l´interès de la seva decoració escultòrica. A començament de segle l´església va ser restaurada per l´arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch.
Vam veure les quadres, la bodega, les habitacions que els amos i els nobles dedicaven al festeig, el menjador (llàstima que no van saber trobar la manera de quedar-nos al banquet d'aquell vespre),... Dins el castell, una de les sales estava dedicada a l'exposició d'objectes antics aportats per la gent del poble o de troballes arqueològiques que anaren apareixent mentre es feien les obres de restauració. Després visitàrem l'església. Allà el guia ens va explicar les aventures que havia patit el retaule, en part fals, que tenien exposat, i els problemes amb els lladres de camins.
Ja s'acostava l'hora de dinar. Així ens vàrem dirigir als aparcaments de les Dous de Torrelles de Foix. Una característica que defineix el poble de Torrelles de Foix és, sens dubte, les seves fonts (al voltant de 150 fonts localitzades), autèntica riquesa natural de la que gaudeix tot el municipi. De totes les fonts, potser la més representativa és Les Dous; més ben dit, són 35 les fonts que hi ha en aquest indret típic i turístic; un indret on es pot gaudir de la natura contemplant, sobretot, la cascada d'aigua d'uns 20 metres i d'altres paratges de Les Dous que fan que sigui un lloc d'esbarjo i diversió per a totes les edats. Dins d'aquest paratge es va inaugurar, l'estiu de l'any 1.996, una zona recreativa i esportiva, equipada amb aparcament, piscina, bar, taules i un parc infantil.

Allà els més atrevits decidiren banyar-se a les aigües fresques de la cascada, mentre els altres preparaven la carn per dinar. Així doncs, tots junts vam menjar carn a la brasa tot parlant de la meravellosa "bicicleta rosa", que ens va acompanyar tot el cap de setmana " y lo que te queda Moreno..."
A la tarda els que encara podien moure's després del xai, la coca i el cava, van fer una petita passejada en bicicleta per les vinyes de Torrelles de Foix. Aquests, després, van aprofitar per remullar-se a la piscina i per jugar a un 21 inacabable. Els altres van passar la tarda a la piscina de les Dous prenent el sol.

 

La nit la vam passar als aparcaments del santuari de Foix, situat en una part muntanyosa del terme municipal que pertany al periode triàsic mitjà, des d'on es pot gaudir d'un panorama extraordinari i divisar quasi tot l'Alt i el Baix Penedès. Mirant cap al sud, des de Foix podem veure perfectament Torrelles, amb les muntanyes que l'envolten, i al darrera, el Castellot de Castellví, el Baix Penedès i el Mediterrani; en dies clars diuen que es veu Mallorca. A mà dreta ens queda Pontons i a l'esquerra Sant Martí, Vilafranca i totes les muntanyes d'Olèrdola, l'Ordal i el Garraf. Al nord, més o menys, s'aprecien els recorreguts serpentejants del riu Foix i de la carretera cap al límit de la província, la plana de la Pineda i les muntanyes de Font-Rubí, Mediona, La Llacuna...A més, es pot veure Montserrat al fons i, fins i tot, el Montseny. Una veritable panoràmica de varietats, amb pobles, masies, castells, rius, carreteres i les vinyes del Penedès, que convida a la contemplació i al repòs de l'esperit. Perque allà dalt el món sembla diferent, més encara rodejats de les històriques pedres del que va ser castell i del restaurat Santuari de la Mare de Déu de Foix, on també vàrem fer petar la xerrada fins ben tard.

 

 

 

L'església del santuari de Foix és romànica, de planta rectangular i d'una sola nau, coberta amb volta de canó seguit, lleugerament apuntada, i dos arcs torals. Dos arcs laterals comuniquen a les naus afegides. Rectoria, adossada i voltada d'un mur, accedint-s'hi per una escala. A la façana de llevant se salvaguarda un ull de bou amb dovelles ben treballades i dues obertures amb volta de mig punt.

 

El Diumenge: Vam llevar-nos decidits per visitar les caves Torres.
Només arribar vam veure un audiovisual que ens explicava la història d'aquestes caves i totes les modalitats de vinya que es conreen per obtenir una gran gamma de vins.
Una generació més tard, Miquel Torres Carbó impulsà definitivament la projecció internacional dels seus vins i brandies. L'any 1979, adquirí una nova bodega a la vall central de Xile (Curicó), envoltada per una gran extensió de terreny conreat per vinyes. Quatre anys més tard, la dimensió internacional de Torres es va veure ampliada per l'adquisició de 25 hectàrees de vinyes a Sonoma Valley (Califòrnia), i per la construcció de la bodega on avui s'elaboren els vins de chardonnay i pinot noir de Marimar Torres.
La família Torres conrea les seves pròpies vinyes des de finals del segle XVII. El 1870, les bodegues Torres exportaven ja els seus vins als mercats d'Europa i Amèrica, obtenint medalles en diverses exposicions de final de segle (Filadèlfia, Paris, Barcelona). A principis del segle XX, Joan Torres començà també a elaborar brandies, criats en roure Limousin.
Després entràrem al túnel del temps i, mentre observàvem imatges de cadascuna de les estacions en el context del camp, podiem sentir l'olor característica de cada moment de l'any.
Més tard ens vingué a recollir un trenet i, mentre veiem les vinyes i tota la finca de les caves, el guia ens anava ampliant les característiques del món del vi. En el recorregut amb el tren poguérem veure tot el procés de producció i també vam fer una visita a una de les caves on reposa el vi.
Quan s'acabà la visita ens van oferir una copeta de vi per tal que provéssim els resultats de tot el procés que ens havien mostrat.Els més petits també van poder provar el most. A més, també poguérem tastar una de les varietats d'oli que es fabriquen allà.
Després de la foto de família (que, naturalment, el papa havia de retocar) vam agafar les autocaravanes i vam aparcar prop de les piscines de Vilafranca del Penedès per tal de fer el dinar. Més tard vam anar al bar a prendre el café i ens vam acomiadar no sense desitjar-nos a tots un

 

BON ESTIU!!!

No voldríem tancar aquesta crònica sense agrair als Ajuntaments de Torres de Foix, Sant Martí Sarroca i Vilafranca del Penedès la seva col.laboració per poder gaudir dels llocs on hem parat. També voldríem, especialment, donar gràcies al guia del Castell de Sant Martí Sarroca, el senyor Forcada, per la seva tasca i per la seva dedicació vers nosaltres, així com a l'atenció del personal de les caves Torres.