Accés espai del soci
Soci nº
Clau d'accés
Soci registrat
Soci
Nick
Nivell
 
 
 
Sortida del al Titol Versió per imprimir

 

 

El divendres , vam anar arribant a l’àrea d’autocaravanes de Viladrau, uns més aviat, altres després de sopar i altres quan van poder.

 

El dissabte, a les 10 hores, iniciem el camí fins al Gorg Negre. Passem per tota vora de la riera, tot un regal per la vista i per l’oide, ja que amb la pluja caiguda l’aigua corria lleugera i els ocells estaven molt contents . Passem per davant de la casa de Can Sala, el famós bandoler de les guilleries, en SERRALLONGA.

El primer pas d’aigua el vam passar sense problemes, però en arribar al segon pas, aquest molt més ample i amb més aigua, la cosa es va complicar una mica, uns el van passar descalços i fent de portadors, altres van poder passar per damunt de les pedres gràcies a la construcció espontània d’una passera. El guia va patir una relliscada, que per sort no va ser greu. L’objectiu era arribar al Gorg Negre, però aquesta vegada no va ser possible,  hi haurem de tornar.

Vam dinar en un Prat, com que era molt d’hora  qui va voler va poder fer la migdiada, parar el sol i els més joves i petits van construir una cabana .

A les 5h de la tarda vam visitar l’empresa Castanya de Viladrau, on ens van explicar com feien la recuperació del castanyer, com treballaven la seva fusta i els diversos productes elaborats amb el seu fruit. Ens van oferir una degustació de castanyes torrades, botifarra de castanya, galestes de castanya i licor de castanya.

A 2/4 de 9h del vespre ja estavem sopant, cadascú va anar treient els plats cuinats amb pollastres, cal dir-ho tots boníssims !!!. Un sopar a la fresca, sort que durant el dia el sol ens va acompanyar i la nit no va ser tant fresca.

 

El diumenge a les 11h ens esperaven a l’Espai Montseny, ens vam inmergir en un bosc màgic on les dones d’aigua sorgien dels tolls, i els éssers mítics cobraben vida, reviure les aventures del més gran bandoler de Catalunya: en Joan Serrallonga. Vam conéixer el mon de les bruixes de Viladrau perseguides al segle XVII.

El bon dia que fa ens permet dinar a fora i després del café i els petons, cada ovella al seu corral i fins a la propera.

VIURE VILADRAU: AIGUA, BANDOLERS, CASTANYERS