Nosaltres els autocaravanistes

La major part de nosaltres, som d'aquesta mena de gent que no hem pogut triar ni el lloc on viure, ni la feina que fem, però afortunadament hem pogut triar la forma de gaudir del nostre temps de lleure, com i amb qui.

Tot i que fa força anys que ens dediquem a l'autocaravanisme, mes com una filosofia de vida, que com una activitat d'esbarjo. Sempre m'ha sorprès a mi mateix com i per que hem arribat fins aquí.

En el meu cas, sempre m'agradat viatjar, ja de petit, els meus pares em van iniciar al muntanyisme i poc a poc vaig anar descobrint, indrets i cims de Catalunya. Al mateix temps, els viatges familiars a l'estranger, em van començar a descobrir un ventall de possibilitats inesgotables. Recordo amb quina enveja, especialment els dies de pluja, des de dins la nostra petita canadenca miràvem als autocaravanistes, confortablement asseguts dins del seu vehicle degustant una tassa de cafè i fent-la petar reposadament.

El temps va passar, vaig tenir la sort de conèixer una dona amb les mateixes afeccions, vam formar una família i aquesta va crèixer. Si volíem seguir fent allò que tan ens agradava, havia arribat l'hora de prendre una decisió. Números, estalvis, dubtes, esforços, privacions, revistes especialitzades, concessionaris i fires, finalment es van materialitzar en la nostra primera autocaravana. Avui assegut dins la nostra segona autocaravana, estic mes que content d'haver pres aquella decisió. Com tot a la vida, te els seus avantatges i inconvenients, però aquests queden minimitzats per l'efecte dels primers.

Tenim esperit nòmada, som hospitalaris i solidaris, viatgem perquè ens agrada conèixer de primera mà, ens agrada la natura, fem caminades, anem amb bicicleta, pugem muntanyes, coneixem d'altres autocaravanistes, gent d'altres indrets, d'altres costums i el més important, compartim experiències passions i pa amb els nostres estimats amics.

Ens agraden els colors del camp, el xivarri i les rialles dels infants, les onades, la remor dels rius de muntanya i la tranquil·litat dels llacs, les masies i els castells, els cavalls i les vaques pasturant, els barris antics de qualsevol ciutat, les ermites i les mesquites, les dunes del desert i les muntanyes curulles de neu, les estrelles i les postes de sol. Perquè aquesta és la matèria de la que estem fets. La matèria amb la que es fan els somnis.

Joan Miquel - soci nº 2/1