EL FET DIFERENCIAL

Si, si, això que ens fa diferents a la resta de pobles d'aquest planeta i ens identifica com a catalans.
Us heu parat a pensar mai quin és aquest fet??? Es l'història? No, qui més qui menys té els seus fenicis, els seus grecs, els seus romans, els seus reis i les seves repúbliques.
La llengua? Tampoc, més enllà de les fronteres hi ha gent que parla en català i no son catalans.
El tarannà? A latituds geogràfiques similars, podem trobar pobles amb uns costums si més no iguals o molt similars als nostres.
La garreperia? Ei!, Conec pobles capaços de fer fil de coure, a base d'estirar una moneda. La Senyera? Si penseu una mica veureu que no, ni a moltes d'iguals o similars amb els mateixos colors, etc.
La música? No, a tota la mediterrània és força comuna.
I doncs?.
Companys, podeu donar tantes voltes com vulgueu i malgrat tot només en trobareu un, m'explicaré.
Tot va començar fa més de 1.000 anys, el dia que un proto-català tenia gana. A l' arribar a la seva cabana, el més calent era a l'aigüera, perquè sortidors amb fonts de colors pels carrers no en teníem aleshores, però a casa hi havia aigüera, com que en aquell temps ja ho guardàvem tot, només va trobar una llesca de pa seca i dura com una pedra, però la gana afina l'ingeni.
Va sortir tot capficat fora la cabana amb aquell crostó a la mà, va mirar al seu voltant una i altra vegada, fins que els seus ulls van guspirejar, ràpidament va donar unes passes, va allargar l'altra mà i amb molta cura va arrencar un tomàquet del seu hort, es va asseure damunt d'una pedra, i amb el ganivet que portava a la faixa el va partir per la meitat i el va fregar per sobre la llesca, aconseguint estovar-la prou perquè pugués ser comestible.
Des d' aquell dia i fins avui, ha perdurat entre nosaltres aquesta exquisida costum de sucar el pa amb tomàquet, tan si és dur com si és tendre. Aquest és el nostre fet diferencial!!! És allò que a cap lloc més del món no fa ningú. Ho recordeu quan sou fora del nostre país? No hi ha manera. Com a molt algun cambrer espavilat que ha treballat a la Costa Brava, diu: Ahhhhh si, "Pan a la Catalana".
És per això, per tal de destruir la nostra identitat, que el govern espanyol a decidit apujar-nos el preu d'aquesta estimada hortalissa. Amb el desmesurat augment les nostres febles economies donen altra prioritat a la despesa, cap a altres productes i deixem de sucar el pa amb tomàquet.

Catalans!!!! Per Catalunya i per la defensa de la nostra identitat davant l'agressió espanyola, cultiveu tomàquets als balcons o prescindiu si convé del tall, però suqueu el pa amb tomàquet. VISCA CATALUNYA LLIURE.


Joan Miquel