CENT MIL QUILÒMETRES
 

Acaben de saltar pel comptador de la nostra autocaravana. Quasi sis anys, cent mil quilòmetres, fets metre a metre amb aquesta vella, bella amiga que tantes satisfaccions ens ha donat, i que tantes vegades ens ha aixoplugat dins seu, quan més falta ens ha fet.

 
  Fa dies que passo el dit per sobre la història d’aquests anys, miro fotografies, veig la primera autocaravana, com eren de petites les nostres filles, la primera sortida amb els nostres amics. Els records i les sensacions d’aquestes pàgines viscudes em vénen inevitablement al cap...
 

 

 

 
 

...Viatjar amb llibertat, fer-ho amb els millors amics, una mirada de complicitat, una abraçada sincera, aquella dutxa calenta després d’un dia esgotador, la cançó de les vacances, l’olor del pa calent, agafar la mà de les persones que estimes, el menjar compartit amb els amics, estar dins del llit mentre escoltes la pluja repicant al sostre, la fita aconseguida, els colors dels camps, corre tots plegats sota una tempesta d’estiu, apropar-se fins la riba d’un riu cabalós, els ulls d’aquella nena del mercat, arribar a un indret desconegut, descobrir una menja nova, pujar una muntanya, les nits de xerrada, una platja amb lluna, una cervesa freda que t’ofereixen al mig de l’estiu, els peus nus sobre la sorra humida, el vol de les gavines sobre el penya- segat, un bosc frondós, una trucada d’algun amic que és lluny, una compra en un mercat exòtic, l’hospitalitat de la gent senzilla, trobar-te al volant somrient sense cap motiu, sentir molt a prop als teus amics, aquella tassa de cafè calent pel matí, sentir riure als nens, una font d’aigua fresca, el primer dia de viatge, el proper projecte, sentir que som els primers en arribar a aquell indret tan bonic, fer aquella fotografia, passejar sense rumb per una ciutat, mirar plegats aquella posta de sol...

 

 
Joan Miquel Flamarich