Viatge

 

Diferents estats d'ànim m'assetgen abans d'emprendre el viatge, des de dies en els quals estic molt convençut i impacient per començar l'aventura, fins dies en els quals penses que potser hauria estat millor triar un altre indret per gaudir de les preuades vacances, que aquest cop potser no has encertat el destí. O potser si?
El dia de la sortida és a prop però no acaba d'arribar, quan hi penso, un neguit em corre com un ratolí per l'estómac. Els mapes es fan vells a les meves mans de tants cops com els he desplegat, internet, revistes, viatges d'altres companys, fulletons, llibres, guies, crec que els he mirat mil vegades. Però com pot ser? Com m'ha passat desapercebut aquest lloc imprescindible? Si ja havia llegit aquest fulletó.
Aquest any si, coincidim en dies i farem el viatge amb uns dels nostres mes estimats companys, que bé poder compartir noves experiències amb vells amics, realment hi ha poques coses tan gratificants. Altres companys han triat indrets diferents o be no coincidim en dates, de ben segur que els enyorarem molt.
Per fi sortim !!! el gran dia ha arribat, els peixos col·locats i la casa tancada, l'emoció es inconcebible i un cop tot carregat ens dirigim al punt de trobada amb els nostres companys de viatge. Arribem, petons de cor i sinceres abraçades, les primeres fotos, que ens hem deixat? Ah! No passa res no es important. El bon humor es dispara com per art de màgia i ens envaeix a tots. Sens mes demora ens posem a rodar com a posseïts pel diable, cal posar quilòmetres i quilòmetres entre nosaltres i la porta de casa, quan abans millor.
Ja fa dies que voltem i avui una vegada mes hem trobat un lloc realment paradisíac per pernoctar, de la cuina de l'autocaravana surt aquest meravellós flaire casolà i aviat el sopar estarà llest, dipòsits de gas-oil i aigua potable plens, aigües grises i negres buits. No hi ha res millor que seure descalç a la platja i assaborir aquesta cervesa, sempre gelada que ens ofereixen els nostres companys, mentre comentem la ruta del dia i les rialles dels nens que incansables juguen una mica apartats, es confonen amb el cant dels grills dels matolls mes propers, mentre una lluna lluminosa i riallera s'emmiralla presumida entre onada i onada.
Demà hi ha ruta llarga, hem de sortir molt d'hora, malgrat això el dia promet ser molt interessant i els rodets de fotografia cauran de ben segur un darrera l'altre plens d'il·lusions capturades i les ninetes dels ulls retindran instants de somnis viscuts, records necessaris que ens permetran fer menys dura la tornada.


Joan Miquel Flamarich